El Consell ha aprovat l'avantprojecte de Llei de modificació de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana (LOTUP).
La vicepresidenta i portaveu del Consell, Mónica Oltra, ha explicat que aquesta modificació, "compromís del Seminari de Sagunt", afecta 100 articles de la llei vigent, amb l'objectiu d'"afavorir les actuacions de renovació i regeneració urbana, facilitant les intervencions en sòl urbanitzat per a millorar la seua qualitat".
Oltra ha destacat també que el nou text incorpora, per primera vegada, la perspectiva de gènere, de manera que "la igualtat de gènere estarà en els principis bàsics que han d'inspirar el nou model urbanístic, una iniciativa que ens situa a l'avantguarda a Espanya".
Per la seua banda, la consellera d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador, que ha intervingut en la roda de premsa posterior a la reunió setmanal del Govern valencià, ha detallat els objectius de la nova llei, amb la qual "marquem un nou temps".
Salvador ha assegurat que "pretenem, amb aquesta modificació profunda de la llei, que l'ànim del Botànic habite també en l'urbanisme per a rescatar persones, per a rescatar ciutats i per a millorar la qualitat de vida dels ciutadans i dels espais vitals de les persones".
"Aquesta llei permetrà que l'urbanisme en aquesta comunitat siga més transparent, més participatiu, més segur i fiable, que són les premisses imprescindibles per a un nou model econòmic i productiu que cerca aquest Govern", ha assenyalat la titular d'Habitatge, qui ha posat l'accent que la nova normativa "ens dóna una nova identitat en matèria d'urbanisme, tan esgotada l'antiga de donar passos perduts en fals".
Entre altres aspectes, la nova llei elimina la figura de les Actuacions Territorials Estratègiques (ATE) i estableix la regulació dels nous Projectes d'Inversió Estratègica Sostenible (PEUS), en els quals la participació de les institucions públiques va a ser més intensa que en la figura anterior, i on el caràcter excepcional d'aquesta figura es tradueix en requisits de gestió i d'utilització adequada dels instruments urbanístics.
Reforç al paper de les mancomunitats com a eix central de polítiques locals
D'altra banda, el Consell ha aprovat el projecte de Llei de Mancomunitats de la Comunitat Valenciana, que planteja un nou model de mancomunitat "en considerar a aquestes entitats com l'eix central de les polítiques locals", segons ha explicat la vicepresidenta.
D'aquesta manera, la nova llei reforça els mecanismes de cooperació entre les administracions locals i fomenta la integració i concentració voluntària de serveis públics que presten els ajuntaments.
La vicepresidenta, que ha posat l'accent que es tracta d'"un compromís complit del Seminari de Govern de Morella", ha recordat que el Consell va aprovar l'avantprojecte de llei el passat 3 de febrer, de manera que ara, una vegada emesos els dictàmens del Comité Econòmic i Social i del Consell Jurídic Consultiu, el Govern valencià ha donat la seua conformitat al projecte de Llei de Mancomunitats, que serà remès a les Corts per a la seua tramitació parlamentària.
"El Govern central distribueix el finançament de forma arbitrària"
En un altre ordre de coses, preguntada pels periodistes sobre la postura del Govern valencià davant el contingent basc, la vicepresidenta ha manifestat que "la preocupació del Consell se centra en com el Govern d'Espanya entén que s'ha de distribuir el finançament entre les comunitats autònomes: una postura arbitrària, partidista i oportunista per a aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat".
Referent a açò, Oltra ha aclarit que "a nosaltres, com Consell, no ens van a ficar en una guerra entre territoris", però "sí que hem de manifestar el nostre profund rebuig a com s'estan prenent les decisions de la distribució del finançament entre els diferents territoris d'Espanya".
La vicepresidenta ha insistit, a més, que amb els diners que es va a donar al País Basc, a la Comunitat Valenciana "tindríem 12.000 milions d'euros més en el pressupost. És a dir, uns 2.600 euros per cada valencià. Si descomptem el servei del deute, que són uns 4.000 milions, quasi seria doblegar el pressupost que tenim".