El “clot” de la Plaça Redona

Foto: Xavier Badillo

El “clot” de la Plaça Redona
20 juliol
09:00 2016

Un bon i poc conegut costum dels habitants de València és la de deixar-se perdre pels carrers de Ciutat Vella, encisar-se amb edificis amb eixa pinta d’haver passat moments millors però sense perdre la gràcia que els fa tan especials que fa que et pares a observar-los estranyament meravellat. El culmen d’eixe passeig sol acabar amb la trobada d’un bar ocult entre els intricats carrers com si fóra una espècie d’oasi per a la gent que ha decidit perdre’s i que s’acosta al bar amb la cara d’absoluta normalitat, per a dissimular la seua sorpresa, com si haguera anat tota la vida i sabera exactament on es dirigia, per si algú apuntat a la finestra poguera pensar que és un guiri perdut.IMG_0087

Un d’eixos oasis perduts però que en veure-ho ràpidament et situes i tornes a trobar-te, ha sigut sempre la plaça redona, també cridada el clot, amb quatre entrades als punts cardenals i amagada entre els edificis, no és fàcil de trobar per a un estrany però perfectament recognoscible per al cor de qualsevol que l’haja visitat un diumenge en la infància d’algun matí de la mà d’un familiar per a embolicar-se amb la bullícia i encant d’adés de gent venent fils, randes, periquitos, càntirs, etc…

IMG_0085Però el clot de la plaça ,i mai millor dit, per a alguns va ser la remodelació que es va fer en 2012 que va acabar d’alguna forma amb aqueixa pinta de vell que li donava un encant especial de fusta, taulells i dones parlant a la fresca o fent boixets .

IMG_0093 (1)

 

 

 

Per a molts, com para Javier Zurriaga Morante a qui ens trobem despatxant en el seu lloc “Hilaturas Amparín”, quarta generació de venedors en la seua família, i president quan hi havia una associació de venedors de la plaça, que es va haver d’integrar a l’associació de venedors del centre històric. Resignat ens explica que s’ha guanyat en higiene i visibilitat però que d’altra banda aquella llum que tapava la fusta adés ha passat a deixar un resol poc agradable amb la nova estructura metàl·lica. I en part eixa és la qüestió de la nova plaça, eixe clot en el cor de molts que no veuen una rehabilitació, sinó una transformació, assemblant-se més a un modern centre comercial dels afores, replet de tendes de souvenirs per a turistes, que a un oasi on perdre’ns els guiris voluntaris.

tags
Compartir

Notícies relacionades

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari