En l'equador de la legislatura, la Diputació de València ha invertit un total de 15.068.750 euros en la comarca de Camp de Túria a través dels diferents plans i línies d'ajuda de la Corporació provincial, que han permès “retornar l'autonomia als alcaldes perquè invertisquen els diners dels ciutadans en les obres que milloren les seues vides”, en paraules del president de la institució, Jorge Rodríguez.
En la mateixa línia s'expressa la vicepresidenta, Mª Josep Amigó, que destaca “la fi dels favoritismes en la concessió d'ajudes als ajuntaments”, així com “una xicoteta gran revolució en cadascuna de les àrees de gestió d'aquesta institució”. Amigó posa en valor al seu torn la col·laboració entre administracions que ha acabat amb la confrontació d'antany, i Rodríguez reforça aquests principis del nou model de gestió rebutjant el curtplacisme i “posant en pràctica la política de llums llargues que ens permeta engegar projectes necessaris per a les comarques valencianes”.
En concret, en els dos últims anys el Camp de Túria ha rebut 5.650.158 euros del Pla d'Inversions Financerament Sostenibles (PIFS), concretament 5.127.883 euros en 2015 i 522.275 euros en 2016; 2.357.417 euros del Pla Provincial d'Obres i Serveis (PPOS); 2.353.335 euros del Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM); 961.998 euros a través del Pla de Camins i Vials (PCV); 238.278,00 euros del Pla d'Ocupació; i 3.385.992 del Fons de Cooperació Municipal.
Projectes socials i mediambientals
Aquesta inversió ha permès el desenvolupament de projectes com el centre social de menors de Lliria, resultat de la col·laboració juntament amb la Generalitat. En resposta a la necessitat de trasllat del Centre de Recepció de Menors 'València', la Diputació estima una inversió de 900.000 euros per a la construcció d'unes noves instal·lacions allunyades de la capital, en un ambient més tranquil i en contacte amb la naturalesa.Una altra de les actuacions destacades en la comarca ha sigut la construcció del demandat camp de futbol de gespa artificial a Olocau, amb una inversió de 192.000 euros. Així mateix, la Corporació provincial ha invertit 800.000 euros en l'eliminació dels dos punts negres més conflictius de la carretera que uneix Riba-roja i L'Eliana, una actuació que servirà per a augmentar notablement la seguretat en una de les vies més transitades de Camp de Túria.
Al costat de les inversions, un dels grans atractius d'aquesta primera part de la legislatura i, en concret, del present any, és la presència de l'escamot de la Volta a Espanya en el Camp de Turia, en una etapa que es disputarà el 25 d'agost amb eixida en Lliria i destinació Conca, que travessarà municipis com Domenyo i Casinos abans d'endinsar-se en Els Serrans. Un dia abans, altres municipis de la comarca com Olocau, Serra, Nàquera i Gàtova rebran a la serp multicolor en les seues carreteres. L'aposta de la Diputació per vertebrar el territori amb la Volta va deixar una tornada de 500.000 euros el passat any, amb l'etapa Requena-Gandia que va travessar la província des de l'interior fins al litoral.
A més, els plans provincials han deixat en la comarca desenes d'obres de millores de carrers i camins, bàsicament d'asfaltat i accessibilitat; l'adequació d'edificis públics i zones verdes; la rehabilitació de patrimoni; la modernització de les xarxes d'aigua potable i nous equipaments en zones i instal·lacions esportives. Actuacions que en molts casos venien reclamant els veïns durant anys i que, en tots els casos, milloren els serveis i la qualitat de vida de les persones.
“Hem posat més recursos que mai al servei dels municipis, eliminant l'arbitrarietat i l'opacitat”, ha assenyalat la vicepresidenta, Mª Josep Amigó, qui ha afegit que “vam governar amb visió de país, col·laborant amb el Consell per a impulsar polítiques conjuntes i millorar la gestió dels recursos públics”.
Per al president de la Diputació, aquesta aposta per reforçar l'autonomia d'alcaldes i alcaldesses i donar continuïtat a les polítiques municipalistes que la institució ve aplicant des de juliol de 2015, amb més de 200 milions d'euros invertits en les comarques valencianes, suposa també un “increment de la responsabilitat a l'hora de decidir a què es destinen aquestos recursos, enfront dels plans teledirigits que hem desterrat d'aquesta institució”.