40 anys fent valors Caixa popular

Dos anys perduts. Segona Part

Sectarisme, incoherència i col·lapse en la gestió han sigut, i segueixen sent, els senyals d’identitat dels dos primers anys de govern quadripartit en la Diputació de València presidit per Jorge Rodríguez.

Hem travessat l’equador de la legislatura i els (mal) anomenats governs del canvi han quedat retratats. Era fals que venien a rescatar persones, a millorar els serveis públics, a parar desnonaments, a construir col·legis o a treballar per una millor sanitat. La seua única intenció era poder controlar empreses públiques, agències, fundacions o observatoris on col·locar als seus i crear xarxes clientelars a través de les quals expandir el seu radicalisme. No volen millorar la vida dels ciutadans, només volen el poder per a perpetuar-se en el poder.

I el govern de la Diputació de València no solament no és alié a aquesta forma d’actuar, sinó que és un alumne avantatjat i disciplinat al servei de les ordres que dicta Mónica Oltra des del seu despatx de vicepresidenta del Consell, qui ha acabat per convertir a la institució en el ‘caixer automàtic’ amb el qual el Consell finança les seues polítiques.

Una situació que explica el caos i la paràlisi que viu avui dia la corporació provincial. Caos i paràlisi derivat també de les dificultats dels diferents grups –PSOE, Compromís, EUPV i Podemos- per a posar-se d’acord i establir prioritats i per la pròpia incoherència dels actuals gestors que reneguen de la institució que representen.

Tant Jorge Rodríguez com especialment Compromís han mostrat el seu menyspreu per la Diputació i la seua intenció d’eliminar-la i creiem que no es pot gestionar de manera correcta una institució en la qual no crees.

Un col·lapse que ha portat a casos com el retard del passat any en l’engegada del pla de menjadors socials, la gestió del tancament del Teatre Escalante o l’execució del Pressupost de 2016, que ha deixat més de 110 milions d’euros en els calaixos sense gestionar.

Partides en teoria ensenyes dels nous gestors com a transparència, igualtat, cultura, benestar social, medi ambient o igualtat sumen greus incompliments d’execució.

Esment a part mereix la paràlisi que viu l’empresa pública Divalterra, que després dels múltiples escàndols i els cessaments de dos dels seus tres gerents en dos anys, va a la deriva i sense capità que la governe. Una incertesa que llastra el treball diari dels seus 700 empleats per la desconfiança entre Rodríguez i els seus socis de Compromís i la seua incapacitat per a acordar el nomenament d’una cogerència o establir el model de gestió de l’empresa provincial.

Hem assistit a dos anys amb més ombres que llueixes en una gestió entelada per casos com el polèmic nomenament de Vicent Flor al capdavant del IAM, el tracte de favor mitjançant subvencions i la cessió de la plaça de bous a Acció Cultural del País Valencià o la contractació a dit de les impremtes del poble de Xavier Rius.

La gestió del quadripartit ha suposat dos anys perduts per a la província. Ara, en els dos anys que tenim al davant, des del Partit Popular, anem a seguir treballant per a recuperar la confiança dels valencians i guanyar els municipis i la Diputació en 2019.

Mari Carmen Contelles Llopis
Portaveu del Grup Popular de la Diputació de València.


feria movilidad valencia 2017

Compartir

Notícies relacionades

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

one + four =

fiestas liria 2017
semana agricultura torrent
ACST Torrent
Aplicacion movil
Anunciate en Valencia Extra