caixa popular

La Diputació impulsa un documental per a recuperar la memòria dels xiquets refugiats durant la guerra

Jorge Rodríguez presenta ‘Espais de pau en temps de guerra’, una pedra més en el camí de la recuperació de la memòria històrica a través d’ajudes per a exhumar fosses comunes i la difusió de programes didàctics i produccions audiovisuals

La Diputació impulsa un documental per a recuperar la memòria dels xiquets refugiats durant la guerra
10/04/2018 -

La muntanya de l’elefant era part de l’imaginari de les xiquetes i xiquets refugiats en la Colònia de Bellús durant la Guerra Civil. Així és com dibuixaven el port que separava la Vall de Bisquert de la Vall d’Albaida, amb forma d’elefant ficat al llit, des del cim del qual pensaven que albirarien Madrid, la seua casa. Però en completar l’ascensió el que quedava a la vista era Xàtiva, la seua terra d’acolliment.

Aquesta anècdota és part d’una història que “barreja solidaritat, tristesa i esperança en el gènere humà”, com ha explicat el president de la Diputació, Jorge Rodríguez, en la presentació en la Beneficència del documental ‘Espais de pau en temps de guerra’, impulsat per la corporació provincial. Aquest treball audiovisual dirigit per Jaume Bayarri i produït per Paella Productions, inspirat en el llibre de Vicent Torregrosa ‘República, Guerra Civil i Educació. Xàtiva 1931-1939’, ha comptat amb la col·laboració de la Diputació de València i la implicació d’historiadors com Alejandro Majordom, Juan Manuel Fernández, Mª del Mar del Pou o Germán Ramírez.

En paraules de Jorge Rodríguez, “aquest treball té cabuda en la línia d’aquesta Diputació d’apostar de forma prioritària per construir una adequada política de memòria històrica que cerca recuperar la veritat, exigir justícia i reparar els danys causats a les víctimes del franquisme”. Rodríguez ha destacat la percepció d’aquest treball audiovisual com a “homenatge als pedagogs de l’època i a les mestres i mestres que van lluitar perquè aquests xiquets que van arribar a La Costera fugint de les bombes no tingueren una infància traumatizada per l’horror de la guerra”.

En aquest sentit, el documental arreplega l’experiència pedagògica experimental de la Colònia de Bellús, a la qual en 1936 arribaven xiquetes i xiquets procedents de Madrid fugint d’un conflicte recentment iniciat. Com assegura Fran Moral, productor executiu de ‘Espais de pau en temps de guerra’, “est ha sigut un treball apassionant que dóna resposta a la necessitat que llevem la pols a la nostra memòria i il·luminem episodis de la història recent del país com aquest, que parla del funcionament d’una colònia en particular però que és extensible a la realitat de les colònies en temps de guerra”.

El documental de Paella Productions, que ha comptat amb una aportació de 20.000 euros de la Diputació, és una pedra més en el camí que recorre la corporació que presideix Rodríguez a la recerca de contribuir a la recuperació de la memòria històrica. Un camí en el qual la institució ha ajudat a ajuntaments i associacions a exhumar fosses comunes en diversos cementeris de la província; ha promogut programes didàctics com ‘La memòria a l’escola’ i ‘La memòria a la biblioteca’; ha contribuït a la itinerància d’exposicions com ‘No hi haurà pau després de la guerra’; i ha impulsat produccions audiovisuals com ‘Vençuts’, ‘Fills del silenci’ i ‘Els mamàs belgues’.

El president de la Diputació, acompanyat pels diputats Rosa Pérez Garijo, Mercedes Berenguer, Isabel García, Voro Femenía i Conxa García, ha conclòs la seua intervenció assenyalant que “un país que ha tirat terra sobre la seua memòria ha de reparar el dany causat a les víctimes com a primer pas perquè la història no torne a repetir-se”.

Un matí després de la Guerra

L’origen d’aquest treball audiovisual ho trobem en el treball de recerca sobre les colònies de Xàtiva de Vicent Torregrosa, que al seu torn es va inspirar en la troballa de “un document preciós que va aparèixer entre les gasetes de la República en l’Arxiu de Xàtiva”. La peça a la qual es refereix Torregrosa és el diari elaborat per les xiquetes i xiquets refugiats en la Colònia de Bellús, en el qual explicaven el funcionament d’aquest centre de convivència, residència i educació.

Torregrosa, inspector d’Educació i professor associat de la Universitat, destaca “el diàleg coral entre els testimonis d’aquella època i els investigadors”, en una producció que ha tingut un procés d’enregistrament d’un any i que ja està llista per a mostrar a la societat actual els detalls dels espais de solidaritat en temps de guerra. Per al catedràtic d’Història de l’Educació Alejandro Majordom, “es tracta d’un relat molt senzill i alhora molt complex, que al final es resumeix a protegir als xiquets de la guerra i donar-los casa i escola”.

Majordom insisteix en la importància de “aquest projecte experimental de la República, que pensant en el dia de matí després de la finalització de la guerra tractava de definir un futur model d’escola”. En opinió del també president de la Societat Espanyola per la Recuperació del Patrimoni Educatiu, “aquest documental és exemplar, perquè marca una línia a seguir, i estimulant, perquè transmet l’esforç, la inquietud i la lluita d’unes persones que estaven obsessionades per preparar un matí després de la guerra”.

Solia queixar-se Antonio Machado que la història del poble no l’escriu ningú, i açò és, en part, la qual cosa pretén recuperar aquest treball dirigit per Jaume Bayarri i impulsat per la Diputació: la memòria de les xiquetes i xiquets refugiats que van viure el drama de la Guerra Civil des de la Colònia de Bellús, preparant-se per a un matí que no va ser el que esperaven.



semana memoria historica paiporta

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

12 + onze =