Com si fóra un acudit, demà és dimarts i 13 i sí, hi ha moció de censura en el Congrés dels Diputats. Ja sabem que no hi haurà cap sorpresa i Pablo Iglesias no serà President del Govern. Rajoy està tranquil perquè la moció de censura ja va partir fracassada. Precisament en la Història d'Espanya, és curiós que aquest mecanisme que ofereix la nostra democràcia mai haja obtingut un resultat positiu.
Estratègia o no, llançar una moció de censura al President del Govern no hauria de ser anodí. Tenim uns mecanismes i hem d'utilitzar-los conscients dels seus avantatges, les seues obligacions i la responsabilitat de cara a la ciutadania. La postura dels 3 partits que conformen el tripartit confronta diversos punts de vista. Des del PSOE es van a abstenir perquè la realitat és que no hi ha suficients suports per a un canvi. Serà Pedro Sánchez qui present una moció de censura en un futur no gaire llunyà? Quan ho veurem entrar en acció? Tornem a la paraula abstenció però en aquesta ocasió amb un altre matís, l'abstenció a Pablo Iglesias.
Per part de Compromís, la Vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, ja ha explicat en repetides ocasions que una moció de censura sense fruits no ho veu un mecanisme útil. No obstant això, malgrat aquesta opinió, Compromís votarà a favor de la moció. La raó és senzilla. No van a votar "a favor" d'un govern de Rajoy.
Per descomptat, Podem votarà a favor de la moció de censura per a reforçar al seu líder Pablo Iglesias. Fa escassos dies ja vivim la particular moció a Madrid amb els mateixos resultats que veurem demà. La gran qüestió és: Reforçarà la imatge de Pablo Iglesias de cara als seus votants? És un nou espectacle sense més conseqüències?
Les repercussions d'aquesta moció fallida les veurem en els pròxims mesos sobretot en les forces d'esquerres mentre el Govern fa front a un repte que se li està complicant per moments: la sobirania de Catalunya.