Desparasitar Fira València

03/07/2017 -

Una institució centenària com Fira València, pionera a l’Estat espanyol, no mereix una Comissió d’Investigació a les Corts Valencianes per a la revisió de la seua gestió durant els governs del PP.

No la mereix per la seua projecció internacional, pel seu impacte en l’economia i el factor d’atracció d’acords comercials d’un ampli abast dels nostres sectors productius.

Però és necessari que tots els valencians i valencianes coneguem quina ha sigut la gestió que ha realitzat el Partit Popular en els seus anys “de festa i bonança” per no tornar a repetir un model semblant i, a més a més, com a exercici de transparència, per a que veiem de quina manera les cúpules del Partit Popular se n’han aprofitat.

Se n’aprofitaven fins al punt que, el 2008, organitzaren un congrés “per la patilla” i ara els tribunals els obliguen a pagar el més de mig milió d’euros que costà.

Una naturalesa jurídica ambigua, la de Fira València, amb pronunciaments que la consideren pública i altres que la consideren privada, junt amb la necessitat d’una ampliació d’espai i de serveis, foren la base per fer aterrar sobre la mateixa la trama parasitària de la caixa B del PP que, en estos moments, està sent jutjada.

El govern més fort de Rita Barberà va forçar que aquesta ampliació es quedara en sòl de la capital, amb la qual cosa condicionà una urbanització i edificació, a major glòria de la senyora alcaldessa, com l’aeroport de l’‘abuelito’ a Castelló. En aquell moment es va evitar realitzar un debat seré d’allò que haguera sigut més interessant quant a ubicació i recinte firal, donat que el cost no era un problema: era l’època del ‘pelotasso’.

I pagava la Generalitat Valenciana, en qualsevol cas, perquè així ho varen decidir els successius Consells dels senyors Zaplana, Olivas i Camps. Amb eixa garantia, i sense desenvolupar els mecanismes de control entre la Generalitat i Fira, no calia esforçar-se a encertar amb el finançament, propiciat també per la conjuntura de l’època. Tampoc calia controlar la despesa quan esclatà la crisi i els gestors de Fira (Catalá, Juste, Vargas, Calomarde) decidiren tirar endavant amb una política d’expansió i de major despesa. De nou una decisió política que acabà fent més gran les retallades i l’ERO que acabà amb la carrera professional d’homes i dones amb més de 20 anys d’experiència en la mateixa Fira. Víctimes també del mecanisme macròfit del PP.

I amb aquesta gestió emmarcada dintre del model de grans esdeveniments i especulació, que quasi ens porta a la ruïna, generant un deute de més de 1.000 milions d’euros que hem de pagar i que ens ha empobrit com a valencians i valencianes, el PP alimentava el seu “modus vivendi” a costa de l’erari públic, amb escandaloses despeses personals, amb congressos sense pagar i amb l’ombra de la sospita dels voltors de la Gürtel, que estan sent jutjats pel finançament en B al PP.

Per això, aïllar al PP de Fira ha sigut la millor garantia per a la seua supervivència i recuperació.

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

17 + setze =