València Extra

Des del passat cap al futur: Serà Prandelli un bon entrenador per al Valencia?

En el N°100 de València Extra analitzem als últims entrenadors xe per a intentar dilucidar les possibilitats en l’horitzó valencianista

www.valenciacf.com

Des del passat cap al futur: Serà Prandelli un bon entrenador per al Valencia?
29 setembre
07:01 2016

Després de la seua eixida —i quina eixida!— del Villareal, Marcelino va quedar descartat en estar inhabilitat per a exercir el càrrec segons els estatuts de la Lliga. Amb això damunt la taula, García Pitarch i Layhoon Chan s’han acurat a cercar al pròxim home que seurà en la banqueta. I ja ho tenen: Cessés Prandelli és el triat.

El passat i els intents fallits

Abans de res, la idea principal va ser cercar a un entrenador que tinguera entre les seues credencials la bella paraula “experiència”, en un periple fallit que és digne d’analitzar-se. Després que s’anara Emery, en aquells llunyans intents antics (quatre anys arrere, suficient per a carregar els adjectius), va arribar Pellegrino a la Ciutat del Túria, qui abans d’assumir el Valencia va ser ajudant de Benítez en el Liverpool i part de la direcció tècnica de l’Inter de Milán, però mai entrenador.

Després va arribar l’únic que va tenir certa experiència i qui va triar anar-se’n posteriorment a aconseguir un bon cinqué lloc en la temporada 2012/2013, Ernesto Valverde. Darrere d’ell, Miroslav Đukić, el serbi que va ser entrenador de la Sub21 del seu país i del Partizan de Belgrad, amb un camí pel Mouscron belga, l’Hércules (on no va tenir un bon acompliment) i el Real Valladolid (amb el qual va ascendir a Primera). Algú que en arribar al Valencia no va poder fer-ho bé.
Cesare PrandelliAcabada l’era de Djukic, va arribar Pizzi, un entrenador amb una vasta experiència a Llatinoamèrica, però nul·la en l’àmbit europeu. Macanudo, amb passat en la Universitad Catòlica (que eixa temporada va ser campió), Rosario i San Lorenzo d’Argentina (també campió), va arribar al Valencia, va fer una bona temporada i va fregar la final de l’Europa League. Hui l’argentí és l’entrenador de la selecció xilena, amb la qual va guanyar la Copa Amèrica Centenari. Va ser un bon passat considerant les seues dades.

Eixe 2014 va aparéixer Peter Lim, substantiu, adjectiu i verb alhora. Va comprar el club i immediatament va començar una època fosca per a l’equip blanquinegre. Paradoxal, sobretot, perquè Nuno va tenir un bon inici, però després es va anar per la porta gran.

Voro, com la plataforma de descans entre dos abismes, va arribar de nou a salvar a l’equip i va fer un pas al costat per a donar-li l’oportunitat a Neville, un dels últims entrenadors-sense-experiència del club que solament va ser membre de la direcció tècnica de la Selecció anglesa abans d’assumir al Valencia. L’equip va caure en eixe recordat 7-0 contra el Barcelona i va ser eliminat de l’Europa League, suficient perquè el bretón marxara.

Així va aparéixer la figura de Ayestarán. Però a voltes convé no parlar del que està tan a prop i és millor oblidar.

Cessés Prandelli, el present que ja és futur

Moment present. Segons el programa Onda Deportiva, la presidenta i el director esportiu es van reunir ahir amb els representants de l’italià. La seua arribada és definitiva. A Paterna, els dirigents li l’han comunicat als capitans Enzo Pérez i Parejo, i al mateix Voro, que tindrà el seu últim partit contra els “colchoneros” perquè el dilluns mateix Pradelli prenga el comandament.

L’entrenador, segons Marca, va tenir altes pretensions. En resum, un sou i diversos anys de contracte, que ja han sigut acceptats pels mandataris del club. Un fet que —com tots últimament— solament es va transformar en realitat després de l’última paraula de Peter Lim.

Prandelli sí que té experiència i un passat respectable en el futbol europeu i sobretot italià, encara que el seu èxit siga relatiu. Va ser jugador de la Juventus, amb el qual va aconseguir diversos títols, una bona base a considerar. Els seus últims tres passos són els que segurament van convéncer a Suso per a fitxar-ho: Fiorentina, la Selecció italiana i el Galatasaray.Cesare Prandelli

En 2005, va signar amb els liles i va durar fins a la temporada 2009/2010, guanyant-se el respecte de la Sèrie A i erigint-se com un referent. Així va arribar a la Selecció italiana, que va caure davant Espanya en la final de la Eurocopa 2012 amb eixa estrepitosa golejada i va ser eliminada en la primera fase del Mundial de Brasil 2014.

El seu últim equip va ser el Galatasaray, on va aconseguir el tercer lloc en la lliga local i va ser eliminat de la fase de grups de la Champions.

Què s’espera de Prandelli?

Malgrat la inexperiència d’entrenadors que, no obstant això van aconseguir bones posicions i fins a presència en lligues europees, queda clar quant exigent és l’afició che quan es tracta de veure al seu equip en el més alt. No és per a menys: el Valencia és reconegut en tots els continents com un dels quatre grans del futbol espanyol.

Este és precisament el pes que carregarà Prandelli sobre els seus muscles, un entrenador que té en el 4-2-3-1 una formació predilecta (alguna cosa que pot adaptar-se a les possibilitats del planter) i un rendiment de victòries prop del 50%. Per a fer feliç al valencianisme, Prandelli haurà de disposar d’aquests antecedents i conrear triomfs immediatament.

Ara com ara, tot indica que Voro serà l’encarregat de comandar a l’equip fins al partit contra l’Atlètic Madrid d’aquest diumenge. Després d’això començarà l’era del nou entrenador. El període del alcudiense, curt però intens, haurà acabat; el comiat —com eixos amors de finalització d’estiu— serà dolorós però necessari per a encarrilar nous horitzons.

tags
Compartir

Notícies relacionades

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari