El Ple del mes de juny ha aprovat una declaració institucional de suport als centres històrics de les ciutats, el qual inclou el de les deu propostes plantejades per la Confederació Espanyola de Centres Històrics (COCAHI), a què pertany l'Associació de Comerciants del Centre Històric de la ciutat de València, i a la petició perquè el primer divendres de maig siga declarat per l'ONU, Dia Mundial dels Centres històrics, amb el lema: «Centres històrics, la mare de les ciutats».
En l'inici d'aquesta declaració s'afirma que els centres històrics han sigut des dels seus inicis, «quan es van crear al voltant dels primigenis mercats, el lloc de comerç i de llibertat, i el millor aparador que representa les ciutats. Els centres històrics són el contenidor de tot el que esdevé en la ciutat; on es generen les idees, on des del seu inici se situa el comerç, on patrimoni i cultura conviuen». No obstant això, com a continuació s'assenyala, «és cert que, a vegades, s'està produint un deteriorament per l'ús intensiu d'aquests espais públics sense que hi haja un retorn dels beneficis que en ells es generen».
Abans de plantejar el decàleg de propostes, assenyala igualment la declaració aprovada que «s'està produint una gradual i perillosa tematització i turistificació d'aquests, a més d'una clonificació comercial i hostalera, amb la consegüent pèrdua d'identitat i, per tant, de capacitat d'atractiu».
En el primer punt es demana que «els governs locals posen l'èmfasi en un desenvolupament integrat dels centres històrics on se cerquen sinergies i coherència entre les diferents ordenances que regeixen les actuacions en aquests espais». En el segon, «que es potencie la cooperació entre els diferents agents que treballen, viuen, visiten o acudeixen als centres històrics, en la cerca d'un model de convivència productiva», i en el tercer, «que s'incentive el desenvolupament de models innovadors de participació ciutadana real en la presa de les decisions públiques que afecten els centres històrics».
També es planteja que «es posen els mitjans necessaris, públics i privats, que possibiliten la captació d'aquelles oportunitats urbanístiques, econòmiques, socials i culturals que impulsen i modernitzen aquests espais urbans; que es dispose de la capacitat d'afrontar els desafiaments que es plantegen als centres històrics quant a la preservació de les seues singularitats arquitectòniques, culturals, comercials i d'oci; la promoció de l'ús responsable de l'espai públic per part de totes les persones; que es treballe per millorar l'accessibilitat, harmonitzant els diferents tipus de transport, siguen públics o privats, incentivant la seua sostenibilitat; es potencie un consum sostenible, prevalent l'adquisició de productes locals i artesans; es treballe en la consecució d'uns centres històrics amb una alta càrrega residencial per a ús i gaudi de la mateixa ciutadania; i, en definitiva, que es promoga un canvi de paradigma cap a l'adopció d'una nova agenda, alineada amb l'aprovada per l'ONU, que ha d'adoptar enfocaments de desenvolupament urbà i territorial sostenibles i integrats, centrats en les persones, que tinguen en compte la edat i el gènere».
DRETS HUMANS
El ple ha aprovat altres dues declaracions institucionals que inicialment havien estat presentades com a mocions i que estan relacionades amb la defensa dels drets humans. En la primera d'elles, presentada per la regidora Neus Fábregas Santana, s'ha reafirmat el compromís de la corporació amb els drets humans individuals i col·lectius. Per aquesta raó, el Ple ha realitzat una especial crida als estats per al compliment de totes les seues responsabilitats en aquesta mateixa protecció, i als organismes públics competents que «han d'articular els procediments sancionadors necessaris davant les violacions de drets humans que contra aquestes persones es pogueren cometre per part de tercers (empreses, organitzacions, grups paramilitars, etc.).En la segona s'ha acordat que l'Ajuntament de València sol·licite a l'Ambaixada de la República de Turquia a Espanya que inste les autoritats turques al fet que es pose en llibertat de forma immediata a Taner Kilkiç, president d'Amnistia internacional en aquell país, i es retiren els càrrecs contra ell i contra altres onze defensors i defensores dels drets, «que es troben en llibertat sota fiança i sobre els quals pesen càrrecs relacionats amb terrorisme, a pesar que les acusacions siguen ridícules i falses de fonament.
En aquesta declaració s'afirma que després del fallit cop d'estat de juliol de 2016 «els drets humans a Turquia han patit una alarmant reculada que ha afectat greument tota la societat civil».