- Ferri: “El Suprem dona la raó al Consell en l’absurditat de seguir jutjant una norma derogada com ha fet la secció quarta del TSJ”
- La Comunitat islàmica denunciarà a la Generalitat si no incorpora l'ensenyament de l'Islam
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valencià (TSJCV) està en el punt de mira. I és que ja hi ha veus que l'acusen de polititzar les seues decisions. La polèmica començava quan declarava la nul·litat parcial d'un total d'onze articles del Decret 6/2017 de la Generalitat, encarregat de regular l'ús del valencià i el castellà en l'administració autonòmica. Els articles anul·lats feien referència a l'ús destacat del valencià sobre el castellà en les notificacions, les retolacions d'edificis i la comunicació entre els empleats públics i l'atenció a la ciutadania.
Una anul·lació parcial que la Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa va estimar després d'un recurs interposat per dos diputats del grup popular. Els motius del TSJCV per a donar valor al recurs van ser, en el cas d'iniciar en valencià la comunicació amb els particulars, que 'sent les dues llengües oficials, imposar de manera general i en tota circumstància l'ús de la mateixa contravé l'Estatut d'Autonomia, la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià i la doctrina del Tribunal Constitucional'.
Així mateix, també feia referència a la il·legalitat que suposava utilitzar l'ús exclusiu del valencià en la retolació de les zones valencianoparlants o que les actuacions administratives internes es redacten exclusivament en castellà, ja que assegurava que 'ni preserva l'equilibri entre les dues llengües oficials', ni 'els empleats públics tenen legalment l'obligació de conéixer el valencià, menys fins al punt de poder comunicar-se per escrit en aquesta llengua'.
El síndic del grup parlamentari Compromís, Fran Ferri, es va pronunciar clarament després de conéixer aquesta polèmica decisió. 'El PPCV s'ha convertit en un partit que va en contra de l'ús del valencià en la vida quotidiana dels i les valencianes. Aquesta sentència provoca que les persones que parlen valencià estiguen discriminats en l'Administració. Des de Compromís creiem que el valencià ha de tenir un ús destacat en l'Administració, i estar al mateix nivell que el castellà'.
Des de la Plataforma per la Llengua també van denunciar 'la reiterada interferència política del poder judicial en les polítiques de normalització lingüística', i des d'Acció Cultura del País Valencià van rebutjar la postura del TSJCV per 'posicionar-se juntament amb el PP en la decisió d'impedir la dignificació del valencià com a llengua pròpia del poble, pretenent mantenir-la en l'estatus de llengua secundària'. Així mateix, van alertar de 'la pretensió d'un sector significatiu del poder judicial de qüestionar la sobirania popular representada per les Corts Valencianes i el Consell, corregint les seues legítimes i democràtiques decisions'.
Sens dubte, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana està rebent crítiques des de tots els sectors de la societat, i fins al mateix Tribunal Suprem li ha donat un revés sobre el famós Decret de Plurilingüisme, ja que reafirma els arguments del conseller d'Educació, Vicent Marzà, en declarar 'la pèrdua sobrevinguda de l'objecte processal'. I és que si ja s'ha derogat aquest decret, Per què se segueix avant amb els recursos en contra d'una norma inexistent?
La religió en els col·legis públics a debat
Després de la recent polèmica sobre la incorporació de la religió islàmica en dos centres de la província de Castelló com una experiència pilot, i de les diferents entitats i plataformes que demanen que la religió isca de les aules, la Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha admés el recurs interposat per l'Associació Professional de Professors de Religió en Centres Estatals, que obligarà a la Generalitat a oferir l'assignatura de religió, també, en segon de Batxiller.Una nova inclusió de la religió en el calendari lectiu que no s'incloïa des de l'aprovació de l'actual estructura dels ensenyaments de Batxillerat amb la LOGSE en 1990. Una decisió que ha agafat per sorpresa, i amb incredulitat, al conseller d'Educació, Vicent Marzà que, en una entrevista, assegurava que 'mai s'havia oferit, ningú ho havia denunciat i, ara, resulta que se'ns obliga a oferir-la quan ningú ho havia fet'. 'No ho hem canviat nosaltres. Hem fet un decret de currículum que amplia, per exemple, les hores d'anglés, però que no toca res de l'anterior sobre la presència de la religió en eixe curs, que tampoc hi havia amb l'anterior decret del PP'.
Finalment, Marzà ha lamentat que 's'obligue a oferir una cosa en la qual no veig sentit pedagògic. Ho complirem, encara que no ho compartim'. Així i tot, la Generalitat Valenciana ha informat que recorrerà aquesta sentència, mentre que la ministra d'Educació, Isabel Celáa, ha assegurat que 'no serà una assignatura que compute'.