caixa popular

De la utilitat de la política

27/02/2017 -

Que la majoria dels qui estem en política hem vingut a tractar de millorar-li la vida a les persones, sembla una obvietat. Com també és una obvietat que hi ha qui no ha vingut a pensar en els altres, sinó en ell mateix i a major glòria dels seus propis interessos. Després estan els altres polítics, els qui en els seus intents d’absurda originalitat, en lloc de fer-li la vida més fàcil al veí, fan el contrari. L’emboliquen amb reformes legislatives i la gent acaba per no saber què està passant. I per a mostra, un botó.

Aquesta setmana, a les Corts, hem patit un clar exemple d’ineficiència política que m’ha fet reflexionar sobre fins quin punt pot arribar la mala gestió d’un govern. D’un d’eixos “petits detalls”, que poden semblar un granet de sorra en la muntanya d’assumptes de govern, però que en el fons, entorpeix el funcionament legislatiu i polític i fa que el sistema siga lent…i irritant.

El cas és que hem hagut d’aprovar una iniciativa parlamentària instant al govern d’Espanya a modificar l’article 56 de la llei 15/2015, que obliga a les persones amb discapacitats sensorials a demanar un dictamen mèdic per poder-se casar. Demencial. Una barbaritat més d’aquest govern que en lloc de lluitar per eliminar les desigualtats entre les persones es dedica a crear-les. Com si no hi hagués res millor a fer. Sembla que després de l’allau de crítiques, el Govern de l’Estat ja es troba tramitant la rectificació. Però no és la meua intenció entrar a valorar aquest despropòsit, ja que es valora per ell mateix. Sinó posar de manifest el que es fa des d’alguns espais de la política.

Com a diputada, pense que el meu treball, com ja he dit, ha de ser garantir els drets i el benestar de la ciutadania. Considere que, des dels parlaments hem de legislar per solucionar els problemes de la societat, d’eixa manera, quan detecte que alguna cosa no funciona com ha de ser, busque una solució i tracte de treure-la avant. Per això, no entenc quin va ser l’interès de qui va decidir que aquesta llei havia de modificar-se per exigir a les persones amb deficiències sensorials un certificat mèdic. Quin sentit tenia aquest canvi legislatiu?

En lloc de posar solucions als problemes de la gent es modifica una llei que no necessitava ser modificada. Com a conseqüència generen una alarma del tot innecessària. I pel que fa a la nostra feina i a la dels legisladors de Madrid, iniciar, de nou, tot un procediment legislatiu per tornar a deixar l’article 56 igual que estava. Quant de temps (i diners) s’ha invertit? Quant li ha costat aquesta mostra d’ineficiència política a la ciutadania?

Els responsables de molts despropòsits com aquest haurien de reflexionar sobre què és el que s’espera de nosaltres. Que tampoc és tan difícil d’entendre: propiciar un present i un futur millors.


Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

quinze − sis =

imed hospitales
trobades escola valenciana
oceanografic aniversario
mas mislata