La paciència té la seua recompensa

Malgrat no realitzar el seu millor encontre i no dominar, el Llevant UD va conquistar una victòria que el Nástic mai va deixar de perseguir (2-1)

Guardar

levante-nastic1
levante-nastic1

El Llevant UD va traure ahir tres punts d'or per a mantenir-se a la part alta de la classificació i sumar així la dècima victòria en el Ciutat de València. El Nástic no va ser un convidat de pedra a la festa granota. El conjunt català sabia que es jugava la vida davant el líder i amb ganes de donar la sorpresa va saltar a la gespa. Els de Muñiz van estar contra les cordes els noranta minuts d'un encontre que va aconseguir dominar en el marcador ja en la segona part, amb dos gols nascuts de les botes de Roger i Morales (minut 58 i 66) i, que malgrat el tant de Juan Delgado que retallava distàncies per al conjunt català (2-1, minut 72), que li va fer aguantar la respiració en més d'una ocasió. Al final, els de Merino se n'anaven amb les mans buides malgrat que el control i el domini al que va sotmetre al capdavanter.

Respecte demanava Muñiz en la prèvia del partit i sembla que els jugadors granotes van eixir a la gespa del Ciutat de València amb massa respecte al cuer. L'inici de la primera part va ser, en certa forma, de domini local doncs les primeres ocasions eren a càrrec dels de Juan Carlos Muñiz. Jason, Toño i Lerma eren els que més joc creaven, arribant a l'àrea visitant amb cert perill. No obstant això, a poc a poc el Nástic va ser despertant i agafant-li el pols al partit. L'encontre s'iguala en qüestió d'ocasions, fins i tot es carregava de faltes, el que provocava un partit poc vistós.

El Nàstic tenia en els peus de Emaná les seues millors opcions i en Suzuki el seu millor defensor. Entre les millors, i quasi úniques, ocasions granotes van eixir de les botes de Jason, minut 13, que ho intentava per l'esquerra encara que en mala posició, Lerma que ho feia en el minut 28 des de fora de l'àrea que se n'anà per dalt del travesser i ja en l'últim minut abans del descans Roger rematà amb la dreta des del centre de l'àrea. Al descans el Nàstic se n'anava al vestuari amb les opcions i les esperances totalment vives doncs havia fet un partit de tu a un líder que no va saber com desbordar al cuer.

L'inici de la segona part va ser de clar color blanc, ja que el Nàstic va tornar a eixir amb el ganivet entre les dents i d'ells van ser les ocasions. El Ciutat de València quasi emmudeix amb la rematada d'Emaná que Raúl Fernández parava sota pals. Minuts després es cantava el ui!, quan Roger quasi arriba a espentar el centre de Toño. Eixe seria l'assag, ja que en el minut 59, amb els mateixos protagonistes, Roger s'encarregava de fer pujar l'1-0 en el marcador en rematar amb la dreta des del centre de l'àrea l'assistència de Toño. El Llevant UD i la seua afició va respirar i va agafar forces per a apoderar-se del control del partit. I així va ser perquè tan sols sis minuts després, en el 66, Morales marcava el seu primer gol i posava el 2-0 en el marcador després de rematar amb l'esquerra des del centre de l'àrea l'assistència de Natxo Insa.

El Nàstic en lloc d'enfonsar-se va agafar forces, es va recompondre i va aconseguir retallar distàncies en el minut 72 amb la rematada de Juan Delgado que posava el 2-1 en el lluminós. El conjunt granota es quedava gelat i el Ciutat de València emmudia. Els de Juan Merino creien en la remuntada i el Llevant estava condemnat a patir fins al final per a arrapar uns tres punts d'or doncs els seus rivals directes havien conquistat la victòria. El Nàstic és anar a dalt en els últims minuts, el Ciutat de València demanava intensitat al seu equip per a poder certificar la desena victòria a casa.

Arxivat a:

Destacats