Deia Alejandro Magne que "conéixer-se a un mateix és la tasca més difícil perquè posa en joc directament la nostra racionalitat, però també les nostres pors i passions. Si un aconsegueix conéixer-se a fons així mateix sabrà comprendre als altres i la realitat que ho envolta". Conéixer-se a un mateix és l'inici del camí. Passem tota la vida amb nosaltres mateixos pel que ser conscients de com som en l'àmbit físic i psicològic és vital. Si som capaços d'escoltar al nostre cos i la nostra ment sabrem que necessitats hem de cobrir i de la forma més adequada per a fer-ho. A més, este coneixement ens ajudarà i ens obrirà el camí per a complir els nostres objectius marcats en totes i cadascuna de les facetes de la nostra vida.
D'esta forma, saber així què som, qui som i quines capacitats o limitacions tenim per a ser també realistes a l'hora de marcar els nostres objectius a aconseguir i evitar així fracassos o frustracions futures. De la mateixa manera, seguint esta línia podrem també dominar les nostres emocions i desembolicar-nos en el nostre dia a dia amb major facilitat. Cert és que un dels errors que cometem amb molta assiduïtat és fixem i observar molt als altres però a voltes molt poc a nosaltres mateixos. Fins i tot en moltes ocasions som capaces de donar consells als altres i no sabem què fer amb nosaltres mateixos. Com deia un amic "consells embene, per al meu no tinc".
Els nostres propis límits solament els coneixerem quan ens vegem prop d'ells. No obstant això, és important conéixer-se per a saber on estan i com superar-los doncs els límits de cadascun els posa un mateix. Una altra de les coses que convé tenir en compte és que sempre s'ha de tenir i afrontar les coses amb una mentalitat positiva, amb ganes d'esforçar-se, amb cert sacrifici i amb paciència doncs conéixer-se a tots els nivells costa temps. En moltes ocasions arribem a un punt en el qual no sabem el camí a seguir pel que es pot demanar consell a professionals especialistes en alguna de les matèries que ens ajudaran o orientaran feia eixe objectiu, donant-nos l'espenta necessària per a traure les nostres pròpies conclusions a fi de conduir la nostra vida doncs nosaltres som els únics capaços de portar-ho a termini.