Acabat d'estrenar març, poc importa que la primavera haja d'esperar a la festa gran de València per a fer la seua aparició. Després de les últimes pluges, la meravellosa llum mediterrània ens desperta de la letargia. Amb eixa energia, res millor que anar de compres... que no és el mateix que comprar.
Des de la Direcció general de Comerç i la Conselleria d'Indústria s'ha estat marejant la perdiu amb el tema dels horaris fins al tip, i mentre, no s'ha pres cap mesura per a fomentar la venda presencial en les mateixes tendes. Perquè el més important ara, no és que dia de la setmana compres; el més important és que, per a no matar el comerç dels carrers dels nostres pobles i ciutats, la gent no ha de perdre el costum d'"anar de compres".
Les tendes, juntament amb els bars, són el que dóna vida als carrers. Hem de tornar a posar de moda el fet d'anar de compres, perquè eixe gest convida a convertir els carrers en un punt de trobada ciutadana. Gaudim de l'aire lliure, interactuem amb estranys i coneguts, i li donem una oportunitat al foment de les relacions socials.
Quantes vegades sentim que cal recolzar al comerç? Jo ho escolte contínuament. Li l'he escoltat al conseller Climent i al Director Natxo Costa, però no he vist un gest encaminat a ajudar-ho realment. Recolzar al comerç comporta promocionar el Comerç Urbà, fer-ho més competitiu i més rendible i açò passa per alguna cosa tan òbvia com incrementar les seues vendes. I per a incrementar-les, Algú pensa que obligant a tancar els diumenges anem a fer que la gent vaja al xicotet comerç entre setmana? Les persones que necessiten comprar un diumenge i troben el comerç tancat, solucionaran el seu problema comprant a través d'alguna plataforma. I açò és molt perillós perquè, a poc a poc, l'usuari es va acostumant i substituint la compra presencial per la compra a distància, siga el dia de la setmana que siga.
Òbviament, no cal demonitzar el e-commerce, el qual ens brinda avantatges indiscutibles, i que hem d'aprofitar. Tampoc el turisme comercial ni les compres en grans centres, que són un estímul per als nostres sentits. Però no oblidem el comerç amb majúscules, que és justament el xicotet comerç, el senyal d'identitat per excel·lència en els nostres barris, pobles i ciutats.
Afortunadament, des de moltes associacions i confederacions de comerç, ja s'han adonat de la importància de fomentar els valors que impliquen realitzar l'acte de compra en aquest tipus de comerç, engegant extraordinàries campanyes de conscienciació, que necessiten el suport col·lectiu per a oferir un servei millor.
El comerç de proximitat encarna i representa la lluita per la supervivència dels valors de les tendes de barri, i apostar per elles és fer-ho per l'economia local, el servei personalitzat, l'empresa familiar i les ciutats vives.