Units Podem, ERC, PDeCAT, Compromís i Bildu registren la comissió d'investigació sobre el rei Joan Carles

Guardar

rey_juan_carlos
rey_juan_carlos

Units Podem, ERC, PDeCAT, Compromís i Bildu ha registrat aquest dilluns en el Congrés la petició de creació d'una comissió d'investigació sobre les suposades irregularitats comeses pel rei Joan Carles I si s'ha de jutjar per les revelacions realitzades per Corinna zu Sayn-Wittgenstein.

En unes converses gravades pel comissari José Manuel Villarejo, a la presó preventiva per delictes d'organització criminal, suborn i blanqueig de capitals, l'amiga de l'excap de l'Estat revelava que aquest tenia comptes a Suïssa i cobrava comissions.

El coordinador federal d'EU, Alberto Garzón, va llançar la idea d'aquesta investigació parlamentària fa dos setmanes en un esmorzar informatiu i després van ser el diputat de Podem Rafael Mayoral i el d'En Comú Joan Mena els que van convidar la resta de grups a sumar-se a la iniciativa perquè nasquera amb el major respatler possible.

Les comissions d'investigació les poden sol·licitar dos grups parlamentaris o 70 diputats, una xifra que Units Podem no aconsegueix en solitari perquè té 67 escons.

De seguida van avançar la seua disposició a firmar la petició els huit diputats del PDeCAT, els quatre de Compromís i els dos d'EH Bildu que, amb Units Podem, sumen 81 parlamentaris. Dies després es va sumar ERC, amb el que la iniciativa naix amb el respatler de 90 diputats.

LA MESA DEL CONGRÉS, PRIMER FILTRE

Una vegada que ha sigut registrada haurà de ser qualificada per la Mesa del Congrés i, si passa el filtre, serà la Junta de Portaveus la que pose data al seu debat en el Ple.

La setmana passada, PP i PSOE van unir les seues forces en l'òrgan de govern de la Cambra per a frenar l'intent d'Units Podem que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero compareguera per a explicar si pensava obrir una investigació sobre les possibles irregularitats fiscals de don Joan Carles.

Aquesta decisió, davant la qual Ciutadans es va abstindre, es va argumentar, seguint el criteri dels servicis jurídics del Congrés, en què la Constitució estableix en el seu article 53.6 que "la persona del rei és inviolable" i, per tant, "no està subjecta a responsabilitat". A més, es va al·ludir per a justificar-la al caràcter "reservat" de "les dades, informes o antecedents obtinguts per l'Administració Tributària en l'acompliment de les seues funcions, conforme a l'establit en l'article 96 de la Llei General Tributària.

Destacats