caixa popular

Els grans personatges de la història del còmic s’instal·len al MuVIM

El museu de la Diputació inaugura dues exposicions que reconstrueixen la història del còmic, tant els seus orígens nord-americans com la decisiva influència en la novel·la gràfica espanyola i valenciana

Els grans personatges de la història del còmic s’instal·len al MuVIM
22/02/2018 -

Yellow Kid, Superman, Batman, el Capitán Trueno, Roberto Alcázar, Flash Gordon, Little Nemo, el Guerro del Antifaz… Els grans personatges de la història de la novel·la gràfica tenen cabuda en L’esclat dels clàssics i L’inici del còmic a la Península, dues mostres del Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM), les quals es podran visitar fins el proper mes de juny. Ambdues exposicions han estat presentades al Centre Museístic de la Beneficència en presència del diputat de Cultura, Xavier Rius; el director del museu, Rafael Company; i el comissari de les mostres, Enrique Trilles.

«Aquestes dues exposicions refermen la vinculació i el compromís del MuVIM amb el còmic i la novel·la gràfica», ha apuntat Xavier Rius per a referir-se a dos projectes que pretenen recuperar els orígens del conegut com novè art, així com les seues primeres manifestacions a la península. «Hi ha, per tant –ha afegit el diputat– una continuïtat del relat, una coherència en la línia museogràfica del MuVIM».

A aquest respecte, Rafael Company ha incidit en que al MuVIM «som una llar natural per al còmic», però en aquest cas les mostres s’han articulat «al voltant del col·leccionisme privat». S’afronta «una doble dimensió, la nord-americana i l’espanyola», en una mena de ‘revival’ del còmic on «la novel·la gràfica ha anat guanyant una presència enorme en la iconografia i la representació social».

Les dues exposicions es nodreixen de peces úniques de col·leccionista molt difícils d’aconseguir, perquè –com ha explicat Enrique Trilles, comissari de la mostra– «es tractava d’un art industrial i serialitzat en què la majoria dels fotolits es destruïen». Les dues exposicions exhibeixen exemplars únics i, a més, excel·lentment conservats. «D’alguns d’ells sols se’n conserven una desena d’exemplars arreu del món», ha assegurat Trilles. Hi ha primeres tirades de Yelow Kid, el personatge amb el qual va començar el còmic modern, segons els especialistes. Però també de Little Nemo o de Flash Gordon. «Les mostres no deixen fora a cap dels grans creadors ni personatges que han fet gran el còmic», ha asseverat Trilles.

L’Edat d’Or del còmic

El còmic modern o la «historieta» va nàixer com a tal en la premsa nord-americana de principis de segle XX. És, doncs, un art del segle XX, com el jazz o el cinema. Un art i una indústria, perquè la tècnica dels còmics sempre es va moure entre dos compromisos: el de les pretensions artístiques i creatives dels autors i, al mateix temps, la necessitat de reduir els costos –econòmics i temporals– de producció i reproducció mecànica per arribar a la cita diària i setmanal amb els lectors de la premsa.

Va ser a partir dels anys 30 quan el còmic va adquirir plena autonomia: a més de seguir apareixent en forma de tires, varen començar a proliferar publicacions independents que contenien tan sols aquestes tires anomenades «còmiques» amb els seus propis personatges. Un exemple de tot això és Superman, que va aparèixer el 1938 a la portada de la revista Action Comic i va aconseguir tal èxit que aviat va protagonitzar les seues pròpies històries.

Posteriorment li varen seguir altres personatges i, sobretot, superherois als quals la ciència havia conferit poders extraordinaris: Batman al 1939, Llanterna Verda en 1940 o Flash, també aparegut en 1040, que va ser el primer superhome accidental i predecessor dels herois del futur univers Marvel. Tot aquest període d’auge, el que va des dels anys 30 a mitjans dels 50, és conegut ara com l’Edat d’Or del còmic i és l’objecte central de la mostra L’eclosió dels clàssics.

Els superherois hispans

Al vestíbul del museu es pot visitar L’inici del còmic a la Península, una mostra que posa l’accent en la influència que varen tenir els còmics de la premsa nord-americana a Espanya. Les historietes nord-americanes varen representar autèntics èxits de venda, capaços de travessar fronteres per a ser traduïts en diferents idiomes i adaptats a altres cultures. Entabanats per la influència americana, ací es varen començar a crear personatges propis i històries adaptades a l’imaginari hispànic. Revistes com TBO –que va donar nom a tot el gènere– Chicos o Mickey, ompliren d’aventures les ments dels xiquets i xiquetes de diverses generacions.

L’esclat de la Guerra Civil també va afectar el món del còmic, que va patir els embats de la censura: la victòria franquista va diluir inicialment els noms dels herois nord-americans, en uns moments en què el nou ordre espanyol s’alineava amb el feixisme italià i el nazisme alemany.

Els còmics de l’Estat espanyol –des dels anys trenta fins a l’actualitat– haurien estat altra cosa sense la presència dels grans personatges americans, els quals varen servir de motlle per forjar els herois més idiosincràticament hispans. De fet, El Guerrero del Antifaz adaptava els cànons de l’heroi nord-americà a l’imaginari patri. No debades, va aparèixer en 1944. Personatges com Roberto Alcázar, d’Eduardo Vañó, o El Capitán Trueno de Víctor Mora i Ambrós, gaudiren durant la postguerra de major popularitat que moltes estrelles de Hollywood.

Etiquetes

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

18 − deu =

90s love u
corts valencianes
cultura diputacion de valencia
ruta tapa del puig