València Extra

El Centre del Carme revisita la història de l’art espanyol de mitjan del segle XX al XXI

22 juny
09:02 2016

El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana ha presentat l’exposició ‘Vanitats, intel·lecte i espiritualitat’, de la col·lecció Ars Citerior, al Centre del Carme de València, que es podrà veure fins al 25 de setembre.

El director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont, i el comissari de la mostra, el col·leccionista, Javier Martín, ham sigut els encarregats de presentar aquesta mostra.

Pérez Pont hi ha assenyalat que “l’exposició ofereix una relectura de l’art espanyol a través de 65 obres de 53 artistes des de mitjans del segle XX fins als nostres dies i aborda tres aspectes que són universals i inherents a la condició humana com són les vanitats, l’intel·lecte i l’espiritualitat”.

“Aquestos tres conceptes serveixen per a aprofundir en l’obra de destacats artistes espanyols com ara Rafael Canogar, Josep Guinovart, José María Iglesias, Manuel Hernández Mompó, Guillermo Pérez Villalta, Gerardo Rueda, o Jordi Teixidor”, ha explicat el director del Consorci, qui ha recordat que “l’exposició és una producció del Consorci de Museus amb la col·laboració de la col·lecció Ars Citerior”.

L’exposició és, així mateix, una oportunitat per a descobrir tant artistes recuperats recentment, com l’alacantí Ángel Luque (que va fugir a Veneçuela durant la dictadura franquista) o Elena Asins, com a obra inèdita d’importants pintors com Yturralde, Ana Peters, Salvador Victoria, Hugo Fontela o Darío Villalba, ja que la meitat de peces que componen l’exposició s’exhibeixen ací per primera vegada.

El recorregut per la mostra permet reconéixer els corrents artístics i els moviments que han destacat en la història de l’art espanyol, com l’informalisme o la pintura geomètrica enfront del grup de Conca, format entorn de Fernando Zobel i el Museu d’Art Abstracte Espanyol (que precisament ha reobert les seues portes recentment). Segons el comissari de la mostra, “aquest grup era conegut com els ‘buscadors de l’excel·lència’, on es troba obra més lírica de Mompó, Gerardo Rueda, Gustavo Torner, o José Guerrero i al voltant d’ells Salvador Victoria, Miura, Teixidor o Yturralde, interessant moviment sobre el qual no s’han fet moltes exposicions a València i que va servir de contrapunt a la pintura negra dels anys 60 i 70”.

En aquesta relectura de l’art espanyol tenen cabuda, així mateix, artistes jóvens (entorn de 15 artistes tenen menys de 40 anys) amb una certa trajectòria com ara Hernández Domínguez Albano (premi BMV), Marlon de Azambuja, Maya Saravia, o el valencià Manuel Blázquez (un dels artistes seleccionats en la pròxima edició del Projecte 3 CMCV del Consorci de Museus).

“Amb un caràcter divulgatiu, l’exposició acosta l’obra contemporània al públic, ens recorda el pes que han tingut també els pintors valencians per a la història de l’art espanyol amb grups com a Estampa Popular o el Grup Parpalló i ens ajuda a prolongar aquesta història fins a arribar als artistes més jóvens, integrar-los-hi, i apreciar així la importància de les seues aportacions. Tot això gràcies a la generositat de col·leccionistes com Javier Martín l’interés i l’amor per l’art contemporani del qual permeten que els artistes puguen seguir desenvolupant-se” ha conclòs Pérez Pont.

Discurs expositiu

El recorregut s’ha disposat en tres seccions clarament diferenciades. La primera és la de l’entorn de l’home, el paisatge, ja siga natural, com en l’arbre a aiguada en què Joan Hernández Pijuan rememora el seu benvolgut Folquer, o el de la terra treballada i modificada de la ‘Caixa Rostroll’, de Josep Guinovart, en record a la seua infància a Agramunt. Mereix una especial atenció ‘Fons Mediterrani VI’, on Vicente Vela ens mostra objectes que l’home ha deixat al seu pas, restes de cultures que van conéixer passats moments de glòria i que ara estan oblidades en el fons d’una mar que les va crear i acariciar. Dins d’aquesta mateixa secció, presentem les obres dedicades a les vanitats, on volem mostrar aquella part més superficial de la condició humana, quan pretenem aparençar allò que no som, quan pretenem aconseguir el reconeixement o el poder sobre altres. En són un exemple el llenç ‘Casanova’, de Dis Berlín; el cartó ‘Els col·leccionistes’, de Víctor Cámara, o els esquemes traçats per Maya Saravia basant-se en mapes de les guerres d’Iraq i Afganistan.

L’exposició també fa referència a la manifestació més pròpia de l’home: la intel·ligència. I amb aquesta, la capacitat de crear art, aspecte que, tal vegada, no tinga una utilitat pràctica en si mateixa, però que li serveix per a intentar conéixer-se i li facilita el trànsit per aquesta vida. Ací s’aprecien les obres monocromes d’Ana Peters i Salvador Victoria; peces informalistes de Francisco Farreras i Darío Villalba; la ‘Praescriptura’, de Gustavo Torner, o l’abstracció poètica d’Águeda de la Pisa. I les obres integrades en el corrent geomètric de Monika Buch, Elena Asins, Carlos Evangelista o Jaume Rocamora, i el cinetisme de Marlon de Azambuja.

L’últim trajecte de ‘Vanitats, intel·lecte i espiritualitat’ finalitza igual que acaba la vida de l’home: amb la mort i l’esperança. ‘Estela’, de Rafael Canogar; el “Tríptic de les ànimes”, de Javier Palacios, i la lumínica obra de José María Yturralde ens parlen de la mort física, de la persistència de l’ànima i de la unió amb l’Univers.

tags
Compartir

Notícies relacionades

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari