València Extra

Capella de Ministrers celebra hui el segon dels concerts de Serenates 2016

Bajo la dirección de Carles Magraner, interpretarán las Super Lamentationes, de Cristóbal de Morales.

Capella de Ministrers celebra hui el segon dels concerts de Serenates 2016
26 juny
09:00 2016

Considerat actualment com un dels grans compositors del Segle d’Or espanyol, Cristóbal de Morales representa, junt a Tomás Luis de Victoria i Francisco Guerrero, un dels principals compositors de l’escola polifonista hispana. Les seues Lamentationes, publicades després de la seua mort, van ser significativament adulterades a causa de la normativa litúrgica de Pius V. Ara, i després de diversos intents del sector musicològic, Capella de Ministrers interpreta el ‘corpus’ complet de les lamentacions de Morales amb criteris històricament documentats.

La formació que interpretarà aquestes ‘Lamentationes’ estarà compost pels cantants Pilar Esteban, Myiriam Arnouk, Jesús Navarro, Jaime Flors, Ariel Hernández i Giorgio Celenza i els músics Carles Magraner, Jordi Comellas, Lixsaina Fernández, Leonardo Luckert i Robert Cases.

El gènere conegut com a ‘Lamentationes’ és una dels últims textos litúrgics als quals es va posar música. Quan les misses, motets i altres composicions pertanyents a la litúrgia ja comptaven en el segle XVI, amb una llarga tradició en el món de la composició, les ‘Lamentacions’ de Jeremies s’incorporaven com a novetat al repertori sacre de l’Europa del Renaixement. Inclús sent una novetat, els més insignes compositors, des del segle XVI, van començar a alçar sobre el text de Jeremies alguns dels més importants monuments sonors.

Totes van conformar autèntiques col·leccions de peces musicals d’una bellesa extraordinària, només comparable a la mateixa naturalesa poètica dels textos bíblics sobre els quals es basen. Músiques que, en els dies centrals de la Setmana de Passió van omplir de laments, de música i poesia els temples de tot Europa. L’estructura del llibre de les ‘Lamentacions’ és de cinc capítols o cants; l’última és una de les més belles quant a la poesia: és l’oració del sacerdot Jeremies ‘Incipit Oratio’.

Totes posseïxen un tremend to desgarrador en el qual s’endevina la destrucció d’un regne exemplificat a través de la destrucció de la ciutat. Potser el més interessant i ‘màgic’ és que la totalitat de les lamentacions estan construïdes conformant un acròstic, és a dir, que les primeres lletres, les del mig o les últimes formen una paraula o oració que al seu torn són les que encapçalen cada passatge.

La música construïda entorn dels laments de Jeremies s’interpretava amb exclusivitat els Dijous, Divendres i Dissabte Sants. Era una música reservada per a la seua interpretació durant els dies clau de la Setmana Santa.

Les compostes per Cristóbal de Morales mostren una estructura semblant a les de Tomás Luis de Victoria, la qual cosa ens permet afirmar la primerenca consolidació del gènere en la primera meitat del segle XVI. Bàsicament segueixen les fórmules salmòdiques que es refereixen als esquemes tonals. Les ‘Lamentationes’ de Morales conservades a Toledo estan basades en un ‘cantus firmus’, que camina de forma independent de la resta de les veus en el sentit que aquestos rares vegades prenen d’aquell algun motiu temàtic.

L’ús del ‘cantus firmus’ segueix, en un cert sentit, la tradició compositiva hispana i més concretament la toledana. No en va, en les ‘Lamentationes’, els melismes gregorians van estar molt presents. Podríem inclús assenyalar que van ser respectats (inclús en els segles XVII-XVIII) per la pràctica totalitat dels mestres compositors.

tags
Compartir

Notícies relacionades

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari