Fa uns dies, us informàvem del nou avanç que investigadors de la Universitat Politècnica de València, juntament amb investigadors de la Universitat Pública de Navarra, havien dut a terme amb la creació d'una nova capa d'invisibilitat, que permetrà ocultar objectes en ambients difusos. Un pas molt significatiu, ja que les capes existents només funcionaven amb una il·luminació permanent.
València Extra ha parlat amb Carlos García Meca, investigador sènior en el Centre de Tecnologia Nanofotònica de la Universitat Politècnica de València, que ens ha explicat més detalls sobre el funcionament d'aquesta nova capa d'invisibilitat
Com va sorgir la idea de dur a terme el projecte?
Un interessant estudi publicat recentment demostrava que és possible fer objectes invisibles en ambients difusos de forma relativament senzilla, simplement envoltant-los d'un material amb propietats especials. No obstant això, aquest estudi també afirmava que, en general, tal dispositiu només podria funcionar sota unes condicions d'il·luminació molt concretes (bàsicament, amb una il·luminació permanent, que no canviara en el temps). Aquesta limitació invalidaria el seu ús per a un gran nombre d'aplicacions en les quals s'utilitzen polsos de llum de curta durada, com en comunicacions o sistemes de detecció tipus radar. Ens va cridar l'atenció que existira una restricció tan forta i pensarem que potser estava associada a la forma particular en què s'havia dissenyat el dispositiu. A partir d'ací, tractarem d'abordar el problema des d'una altra perspectiva que ens permetera eliminar aquest desavantatge.
En què consisteix la capa d'invisibilitat?
Es tracta d'un dispositiu que alberga una zona buida en el seu interior i que està construït amb un material especial que corba la llum incident al voltant d'aquesta zona, de manera que, a la seua eixida, el feix de llum recupera la forma que tindria si la capa (i qualsevol objecte que hàgem col·locat en la zona buida) no estigueren allí. Açò implica que ni capa ni objecte produeixen ombres o reflexions i que podem veure a través d'ells; són transparents a efectes pràctics. Aquest tipus de capa està optimitzat per a ser utilitzat en ambients difusos, que són aquells en els quals la llum no es propaga en línia recta, com en l'aire, sinó que experimenta múltiples col·lisions en les partícules del mitjà, com ocorre amb el fum o l'aigua térbola. La millora fonamental que afig el nostre disseny respecte als anteriors és que funciona davant qualsevol tipus d'il·luminació, incloent-hi llum premuda, la qual cosa àmplia considerablement el seu camp d'aplicació.
En quina fase del projecte us trobeu?
Acabem de completar les fases de disseny i verificació mitjançant simulació per ordinador. El següent pas serà realitzar una prova de concepte en el laboratori.
En quins moments pot ser d'utilitat la capa d'invisibilitat?
La capacitat de fer invisible un objecte davant polsos de llum (radiació electromagnètica, en general) en ambients difusos obri la porta a diverses aplicacions interessants. Per exemple, ofereix una estratègia d'ocultació completa enfront de tècniques de detecció basades en feixos premuts (com el radar o el LIDAR) en condicions ambientals específiques, com la boira. Així mateix, permetria fer invisibles objectes susceptibles d'introduir interferències en sistemes de comunicació situats en ambients difusos, com aquells amb pol·lució elevada o boira permanent, així com en alguns sistemes d'imatge mèdica (com la tomografia), en els quals es treballa freqüentment amb mitjans difusos (com el teixit orgànic).