Campanada en el segon partit per a arribar a tocar el cel

El València Basket iguala la sèrie i recupera el factor pista per a viure en la Fonteta els partits vitals de la sèrie

Campanada en el segon partit per a arribar a tocar el cel

El València Basket va saltar a la pista del WiZink Center amb la lliçó apresa de l’ocorregut fa dos dies. Els xicotets detalls anaven a marcar la diferència i els de Pedro Martínez eren molt conscients de la importància d’adjudicar-se el partit. Quart a quart, el conjunt taronja va ser buidant-se per a contenir al Real Madrid. El primer quart va ser de total domini taronja, el segon va seguir manant en el marcador però els de Pablo Laso van reaccionar. En el tercer quart el València Basket va aguantar el tiró blanc per als últims i decisius 10 minuts sentenciar una trobada que li permet somiar, li proporciona el factor pista i permet escriure amb lletres d’or una nova pàgina en la història del club.

2c_rmb-vbc-13El primer quart el conjunt taronja va eixir mentalitzat i amb la cinquena marxa posada per a revolucionar. Des del 0-2 convertit per Sant Emeterio, el València Basket va ser manant en el marcador arribant a deixar al Real Madrid anotar tan sols quatre punts en els primers cinc minuts de quart. Bones defenses, els rebots i, sobretot, l’encert van ser poc a donant ales als valencians que van arribar a guanyar de +11 (10-21, min 7 de partit). Sant Emeterio i Sikma van ser sumant punts en este quart en el qual es va poder veure al Guillem Vives totalment recuperat de la seua lesió. En estos primers deu minuts va ser Sergio Llull l’encarregat de plantar cara i frenar la xicoteta sagnia que estaven patint els blancs. Este quart finalitzava amb bones sensacions per als de Pedro Martínez i un +6 en el marcador (22-28).

El segon quart el València Basket va tornar a eixir amb la mateixa intensitat però el Real Madrid anava agafant velocitat per a anar a poc a poc retallant en el marcador. La primera pilota que va tocar Taylor va acabar sent un triple que els acostava a tan sols tres punts (25-28). No obstant això, els valencians no es van posar nerviosos i van ser capaços de mantenir l’avantatge durant tot el quart que va arribar a ser de 8 punts (25-33, minut 12). Malgrat les bones defenses, el fet de traure fins en quatre ocasions un 2+1 i convertir-les, el fet d’aconseguir que el Madrid perdera sis pilotes més que ells no va aconseguir el colp mortal al partit doncs els de Pablo Laso van anar a poc a poc gràcies a Felipe Reyes i Sergio Llull i van aconseguir arribar al descans sol dos a baix (41-43).

rmb-vbc_fija-11Després de la represa el Reial Madrid va seguir arrapant punts fins a posar-se per primera vegada en el partit per davant en el marcador (47-46, min. 23). Va ser en eixe moment quan Dubljevic va donar la seua millor versió, apareixent quan el seu equip més ho necessitava, aconseguint cinc punts de forma consecutiva que retornaven al partit al seu equip (47-52). Felipe Reyes i Sergio Llull es van encarregar d’anar igualant el marcador per a no permetre que el conjunt taronja els traguera del partit i sentenciara. El tercer quart se li va posar costa amunt als valencians que van mantenir les forces igualades encara que el conjunt blanc es va fer amb el domini en el marcador (64-61). Deu minuts, tres a baix, encara hi havia forces per a somiar, per a aconseguir l’èpica.

L’últim quart va començar igualat amb el triple de Diot (64-64) i presagiava la lluita de poder que anaven a viure tots dos conjunts. El conjunt taronja havia aprés la lliçó en l’últim partit. Havia polit els detalls en defensa i en la recuperació de pilotes i rebots. Sabia que donar-li la mínima oportunitat al Madrid era penalitzat. Mantenia la seua filosofia d’anar quart a quart i li estava funcionant. Faltava rematar la faena en estos últims deu minuts d’infart que s’anaven a viure en el WiZink Center. Els de Pablo Laso seguien recorrent a el seu capità i de l’incombustible Llull. Però esta vegada Bojan Dubljevic va eixir per a revolucionar el partit.

rmb-vbc-4q-41Quan més igualat estava el xoc set punts seguits del montenegrí posaven el 66-70 en el marcador, Diot i Sant Emeterio es van encarregar de mantenir i augmentar la renda del seu equip. Els locals van empatar de la mà de Llull a 79 en el partit faltant poc més d’un minut però Dubljvic convertia dos tirs lliures (79-81) i es feia amb el rebot defensiu en la següent jugada. Sastre i Thomas feien el propi amb els següents rebots i el mallorquí, esta vegada sí, ficava els seus tirs lliures que posaven renda suficient per a somiar amb la victòria (79-84) faltant 17 segons per a acabar el partit que va rematar Fernando San Emeterio posant el 79-86 final.

Van empatar l’eliminatòria, van recuperar el factor pista i van regalar a l’afició taronja la possibilitat de somiar amb el primer títol de Lliga de la història del club. Passe el que passe en la Fonteta el conjunt que dirigeix Pedro Martínez està escrivint la pàgina del 30 aniversari amb lletres d’or. Ara toca escriure una més, dimecres que ve 14 a partir de les 20.30 hores en la Fonteta.

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

catorze + 3 =