La riquesa d'espècies bacterianes en l'intestí contribueix a l'enfortiment del sistema immunitari en les membranes mucoses i protegeix enfront del futur desenvolupament d'asma i al·lèrgies en xiquets.
És la principal conclusió de l'estudi realitzat per investigadors de l'Àrea de Genòmica i Salut de la Fundació per al Foment de la Recerca Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio) -depenent de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública-, la Universitat de Linköping (Suècia) i l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA), pertanyent al Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC).
El grup que lidera el doctor Alejandro Mira ha analitzat un total de 192 mostres de femta de 48 lactants, recollides en el primer mes de vida i també 12 mesos després. D'estos 48 xiquets, 20 d'ells van desenvolupar símptomes d'al·lèrgia i asma als 7 anys.
"Mirant la interacció dels bacteris amb els anticossos del bebé al mes de vida podem identificar clarament aquells xiquets que desenvolupen asma anys més tard. El descobriment és sorprenent, perquè obri la via a un diagnòstic precoç que permeta dirigir estratègies de prevenció a aquells xiquets amb alt risc de patir la malaltia en el futur", ha destacat el doctor Mira, investigador de la Fundació Fisabio.
"Els nostres resultats ressalten la importància de la lactància materna en els primers mesos de vida per a la salut dels nostres xiquets. Els anticossos i bacteris que les mares transmeten a través de la lactància protegeixen als xiquets del risc de desenvolupar certes malalties a través de l'estimulació i maduració del sistema immune i la modulació de la colonització microbiana intestinal dels xiquets", ha assenyalat la doctora Maria Carmen Collado, investigadora del IATA-CSIC.
En concret, els científics han estudiat les concentracions d'anticossos IgA presents en les membranes mucoses de les vies respiratòries i el tracte gastrointestinal, i la seua relació amb els microorganismes que reconeixen i als quals s'uneixen, actuant com una barrera i evitant que penetren en el cos.
"Les mostres que hem analitzat són femta de bebés que es van prendre per l'equip de la nostra col·laboradora a Suècia, la immunòloga Maria Jenmalm, al llarg de 7 anys. Han estat congelades a 80 graus sota zero des de llavors fins que la tecnologia actual, basada en sistemes de microfluídica i de seqüenciació massiva de l'ADN, ens han permés analitzar que bacteris són reconegudes i quins no pels anticossos", ha afegit el doctor Alejandro Mira.
Els resultats demostren diferències respecte als tipus de bacteris contra les quals actua el sistema immune. "Una dada que ens va cridar especialment l'atenció va ser comprovar com el bacteri més conegut de la flora intestinal, Escherichia coli (més coneguda com a E. coli) no era reconeguda pels anticossos dels xiquets que posteriorment desenvoluparien asma", ha puntualitzat el microbiòleg.
Així mateix, estos xiquets presentaven notablement un nombre inferior d'anticossos IgA units als seus bacteris intestinals ja des del primer any de vida.
L'estudi confirma, per tant, la teoria que la microbiota intestinal (és a dir, els bacteris que conviuen en el cos humà de forma habitual) desenvolupada pel bebé en els primers mesos de vida exerceix un paper fonamental en l'aparició posterior d'al·lèrgies.
"Les diferències oposades han sigut tan clarament visibles en bebés de tan sols un mes que ens ha sorprés, ja que els anticossos IgA en xiquets tan xicotets són transmesos en gran part per la mare, a través de la llet materna. Així, sembla que la resposta immune de la mare i els anticossos que el xiquet rep en la llet materna estan connectats amb el desenvolupament d'al·lèrgies", ha ressaltat María Jenmalm, professora d'Al·lergologia Experimental en la Universitat de Linköping i una de les autores de l'estudi.
L'article, titulat 'Aberrant IgA responses to the gut microbiota during infancy precedeix asthma and allergy development', ha sigut publicat en la prestigiosa revista Journal of Allergy and Clinical Immunology. Signen com a autors Majda Dzidic, Thomas R. Abrahamsson, Alejandro Artacho, Bengt Björkstén, María Carmen Collado, Alex Mira, i Maria C. Jenmalm.