En els últims mesos hem viscut dues situacions particulars en el Partit Socialista. En primer lloc, vivim el "renascut", el ressorgir de l'antic Secretari General que va haver de dimitir i contra tot pronòstic, va tornar amb molta més força. Pedro Sánchez no va comptar amb el suport dels barons del PSOE i la majoria de Presidents Autonòmics van donar precisament el seu suport a Susana Díaz.
Amb el seu renàixer s'auguren canvis en tots els territoris. És a dir, canviar els crítics i posar persones afins a Sánchez. I arribem així a Juliol. Es viuen les primàries socialistes i es presenta Ximo Puig com era lògic però li sorgeix un candidat rival, Rafael García que és precisament més afí a Sánchez.
Ahir diumenge vivim precisament eixes primàries i el resultat ha sigut clar. Fa uns mesos la Comunitat Valenciana va ser clau per a alçar a Pedro Sánchez enfront de Susana Díaz. Ara té clar que vol seguir apostant per Ximo Puig.
Els militants han parlat i és que recordem que Ximo Puig porta dos anys enfront d'un dels Governs més estables d'Espanya i és just reconéixer el seu treball juntament amb la seua Vicepresidenta Mónica Oltra. Governar en coalició, suposa dialogar, parlar i arribar un camí compartit i tots estarem d'acord que Ximo Puig és un exemple de diàleg. Així arribem al dia d'avui amb un Secretari General dels socialistes valencians més fort. I és que Ximo s'ha guanyat el respecte dels seus militants i un merescut premi, revalidar la secretària general del PSPV.