El València Basket a punt va estar de tirar el bon inici d'encontre realitzat en el qual va arribar a tenir 18 punts de renda. Els dos primers quarts van ser bons doncs en atac els punts obstaculitzen i la intensitat en defensa provocava que el MoraBanc Andorra no aconseguira sumar massa. El desesper del conjunt de Peñarroya es va traslladar després del descans al de Vidorreta. Els visitants van creure en les seues possibilitats i van provocar que els taronja anotaren tan sols deu punts pels vint que van sumar ells. La dinàmica es va mantenir en l'últim quart deixant en el minut 40 l'empat en el marcador a 73 provocant una pròrroga que s'anava a jugar al teu-meu. Fernández i Blazic van tirar del seu equip mentre que Fernando San Emeterio amb 35 punts i 42 de valoració va imposar la seua llei en la Fonteta i va aconseguir reviure a un conjunt taronja que es portava l'encontre in extremis (89-76). L'aler, amb 35 punts (12/16 en tirs de camp i 6/7 en lliures), 9 rebots, 2 assistències i 2 robatoris per a 42 de valoració, depassava amb este partit de 10 a Mike Smith i Brad Branson en el rànquing d'anotadors històrics col·locant-se en el número 30° amb 5.075 punts.
El Valencia Basket va començar el partit amb ganes de retornar al camí del triomf. Vives, Green, Doornekamp, Thomas i Pleiss van imposar el seu ritme de joc des dels inicis. Si bé és aboque que la cistella inicial va ser del MoraBanc Andorra, els de Vidorreta prompte van agafar el comandament del marcador i amb un parcial d'11-0 (min. 8) molts van ser els minuts en els quals la defensa taronja es va imposar deixant al conjunt de Peñarroya en set punts durant molts minuts despertant en els últims dos per a deixar el marcador amb una diferència de +10 per al València Basket al final d'este primer quart (26-16).
La dinàmica de partit imposada pel conjunt taronja es va mantenir en este segon quart. El MoraBanc no trobava la forma de trencar la defensa local si bé és cert que va ser anotant punts no va rebaixar mai la distància a menys de deu punts. Els de Vidorreta es trobaven molt còmodes en la pista i van fer que l'Andorra ballaren al ritme que els marcaven. Malgrat cometre alguns errors que van fer que els de Peñarroya anotaren alguns tirs fàcils, eren Fernández i Karnowski els que aguantaven el marcador del seu equip. Estos dos primers quarts van servir perquè els jugadors del València Basket es reconciliaren amb el seu millor joc, amb el triomf i recuperaren la confiança que, en part, s'havia perdut. Amb el partit encarrilat (48-30), amb un més 18 en el marcador, el descans havia de seguir per a reafirmar l'aconseguit fins a estos moments.
El MoraBanc Andorra va eixir motivat en el tercer quart, tant que en els primers quatre minuts van baixar de nou la distància a tan sols deu punts. Van ser uns minuts de dubte en el joc taronja, minuts en els quals les accions no acabaven en punts. No obstant això, van aconseguir mantenir la distància i salvar el quart. Sant Emeterio va tirar de galons i va ser portant al seu equip a aconseguir mantenir-se i fins i tot tornar a augmentar la distància. Els últims minuts van ser un despropòsit per part de tots dos equips. Corrien, defensaven, atacaven... però cap era capaç d'anotar. Al final, el MoraBanc aconseguia baixar la barrera psicològica dels deu punts deixant el marcador faltant deu minuts en 58-50. Com aquell que diu, tot per decidir en la Fonteta.
El València Basket anava a viure un quart complicat per a aconseguir la victòria. El MoraBanc va començar creient en les seues possibilitats, quasi per primera vegada en el partit. Havien calfat prou durant els primers tres quarts, havien estat quasi desnonats i havien tornat a la vida. No anaven a vendre barat l'esforç realitzat. Per la seua banda el conjunt de Vidorreta va eixir dubitatiu i va ser pagant a poc a poc en forma de punts. La distància es rebaixava a vuit punts en el minut 34 de partit (62-54). Faltant poc més de quatre minuts, l'Andorra lluitava per posar-se a dos punts (62-58) però Pleiss es feia amb un rebot que acabava en un 2+1 de Fernando San Emeterio (65-58). Les dues següents accions van retornar al conjunt de Vidorreta a la vida. El rebot defensiu de San Emeterio i el triple de Pleiss augmentaven la distància per a quasi lligar la contesa (67-58). No obstant això, el MoraBanc no es va donar per vençut i va aconseguir rebaixar a tan sols un punt (72-71) faltant 52 segons. Amb l'esglai de nou en el cos, mancant vuit segons el marcador reflectia un 73-73 amb possessió per al conjunt de Vidorreta. Temps mort per a preparar la jugada que acabava en res i els portava a la pròrroga.
El partit s'havia calfat. Els nervis a flor de pell en els dos equips donaven per a protestar. Tots dos volien guanyar, acariciaven el triomf i no anaven a vendre barata la derrota. El triple de Van Rossom (76-73) era contestat amb una cistella de Diagne (76-75). El teu-meu va ser la tònica en estos minuts afegits. Cap aconseguia trencar el partit i Vives acabava fora amb la cinquena falta personal faltant quasi tres minuts per a acabar. En una arrencada de força, el conjunt de Vidorreta aconseguia obrir una xicoteta bretxa que li serviria per a acabar el període afegit per davant en el marcador (89-87).