Comencem 2018 i el major problema al que s'enfronta Espanya no ha canviat. La incertesa del que va a passar a Catalunya genera en la ciutadania preocupació. No és per a menys.
Aquest neguit, eixe estat anímic col·lectiu, es tradueix també en efectes tangibles, que igualment ens perjudiquen a tots. L'impacte econòmic ja s'està produint, no solament per la fugida d'empreses de la nostra Comunitat veïna sinó perquè, segons el Banc d'Espanya, el “procés” està llastrant el turisme, el comerç i el preu de l'habitatge a Catalunya. A més, el supervisor avisa que el perjudici serà major si la situació no es recondueix.
En els últims mesos, he tractat d'entendre alguna de les raons que esgrimeixen els nacionalistes en un intent de destriar què està passant; però, els promet, no ho comprenc. En un món globalitzat on la tendència ha de ser derrocar fronteres i construir ponts, en una societat que ha de lluitar per la solidaritat entre els pobles i la germanor de la persones, no cap que una regió, integrada en un país, vulga trencar i anar-se.
La secessió té menys sentit si veiem el resultat de les eleccions. Què seria dels quasi dos milions de catalans que volen seguir a Espanya. Què farien amb ells els independentistes: Intentarien adoctrinar-los, respectarien a aquells que digueren sentir-se espanyols i catalans al mateix temps? Els permetrien vulnerar les lleis de la seua hipotètica República com ells han pretès fer amb les normes que tots compartim? I què passaria amb els xiquets en les escoles, No vull pensar-ho!
Hem entrat en una espiral de la qual va a costar eixir. Quan s'arriba a insultar a menors per ser fills de guàrdies civils, quan a una candidata com a Inés Arrimadas se li assetja a la porta del col·legi electoral o a través de les xarxes de la manera tan grollera que ha hagut de patir, estem davant un problema de convivència de primer ordre.
És lògic que els ciutadans estiguen desconcertats. No obstant això, hem de llançar un missatge tranquil·litzador perquè el fet que per primera vegada un partit constitucionalista com a Ciutadans haja guanyat a Catalunya és una mostra inequívoca que el sentit comú sempre acaba imposant-se.
Els catalans, i amb ells la resta d'espanyols, no van a permetre que l'economia es ressenta. No van a consentir que els que han robat a mans plenes seguisquen governant una Comunitat pròspera que aspira, juntament amb la resta d'Espanya, a eixir de la crisi amb majúscules, dinamitzant l'economia amb reformes profundes per a ser més competitius i retornar-li a la classe mitjana el que li correspon.I no ens oblidem, tenim un paraigua que ens protegeix i que no falla: l'Estat de dret. Els que volen saltar-se la llei a la torera, els que volen dinamitar el que tant ha costat aconseguir en aquest país no ho tenen difícil, ho tenen impossible. Perquè, no pateixen, ho hem vist ja, tenim una Constitució, que necessita una reforma; però que fins hui vetla per que la legalitat i la pau seguisquen regnant a Espanya. Solament aquesta tranquil·litat genera riquesa i ocupació. Solament l'estabilitat contribueix al benestar econòmic i social que els ciutadans mereixem.