La ciència ficció ha tingut tant temps per a desenvolupar-se que també ha conreat subgèneres. Un d'ells és el space opera, un concepte encunyat en els '40 per l'escriptor Wilson Tucker, i que fins hui es refereix a aventures que succeeixen en un context espacial i futurista on també pot haver-hi romanç i situacions límit.
The Expanse podria ser una space opera, però és molt més que això. Basada en les novel·les de James S.A. Corey —pseudònim de dos escriptors diferents— esta sèrie explica la història del detectiu Miller (Thomas Jane) al voltant de l'any 2200, qui s'obsessiona amb trobar a la desapareguda Juliette Mao (Florence Faivre), probablement lligada a la APE, les faccions radicals dels centurins.
Centurins? Sí, els que habiten en el cinturó de Kepler, classes inferiors que han nascut fora de la Terra, éssers condemnats a créixer amb músculs estirats per la gravetat i en un lloc relegat del Sistema Solar.
Perquè en The Expanse, disponible en Netflix, el nostre món i Mart són dues repúbliques amb objectius diferents. Mentre els terrícoles són protegits per l'ONU i volen el poder i l'ordre del seu entorn, els marcians somien amb tenir un medi ambient apte en el seu planeta. Això podria generar una guerra que Chrisjen Avasarala (Shohreh Aghdashloo), executiva de l'organisme internacional, intenta evitar al llarg dels capítols.
Estrenada al desembre del 2015 i en el curs de la seua segona temporada, esta sèrie també té a un heroi: James Holden (Steven Strait), en principi oficial del vaixell de càrrega de gel Canterbury i després capità de la Rocinante, una nau amb una tripulació multidisciplinària com la de Startrek que es veurà implicada en tot est embulle d'intel·ligències superiors i éssers humans intentant aniquilar-se.
Una producció que fins al moment no ha sonat com s'espera, però imperdible per a aquells que hagen gaudit amb les històries de Bradbury i pel·lícules com Moon o Solaris.