La sequera amenaça a la Comunitat amb una nova 'guerra de l'aigua'

La falta de pluges i la delicada situació dels embassaments exigeix mesures urgents, que encara no s’han posat en marxa

Guardar

campo
campo

Des de fa diversos anys, la Comunitat viu una situació de sequera declarada. Concretament va ser en 2014 quan la Conca Hidrogràfica del Xúquer la va decretar oficialment. Ara, l'amenaça de la sequera i de la falta de pluges és real i preocupant. I és que la tardor de 2017 ha sigut la segona que menys precipitacions ha registrat des de fa 77 anys, per darrere del de 1981.

La mitjana de pluges a la tardor (des que es tenen dades) sobrepassa els 175 litres per metre quadrat, però entre setembre i desembre de 2017 a penes s'ha arribat als 34 l/m². I com a conseqüència directa, els embassaments es troben baix mínims. Els de la conca del Segura estan al 15% de la seua capacitat, i els que es troben en la conca del Xúquer contenen el 33% del total.

La por és, especialment, dels agricultors. Encara no s'ha convertit en pànic perquè gràcies a l'aflorament d'aigües subterrànies, la sequera no ha fet estralls en els seus cultius. Però els aqüífers tampoc són font infinita d'aigua. En eixe sentit, les conseqüències no es veuran d'aquí a una mica, sinó passats els mesos. Tardor i part de l'hivern són les estacions de pluja per excel·lència en el Mediterrani, però açò no ha sigut així enguany, per la qual cosa a la primavera i estiu l'amenaça de falta de proveïment pot ser una realitat, i les mesures restrictives, una necessitat.

Temor davant una nova 'guerra de l'aigua'

També les Administracions comencen a inquietar-se, perquè si la situació s'agreuja, pot ressorgir la 'guerra de l'aigua' entre diferents territoris. Davant aquesta situació, al novembre el president de la Generalitat, Ximo Puig, es va reunir amb la ministra d'Agricultura i la seua homòloga valenciana, Isabel García Tejerina i Elena Cebrián, per a exigir "mesures molt més contundents" a l'Executiu central. I va posar exemples: "la utilització de totes les fonts possibles o la depuració, és a dir, la reutilització de l'aigua, així com la modernització de regs".

La ministra va assegurar que la dessaladora de Torrevieja, per exemple, produiria fins a principis de primavera, 80 hm³. D'altra banda, dels transvasaments, ni es parla. La consellera de Foment de Castella-la Manxa, Agustina García, ja va advertir que "no existeix" aigua" i que "els pantans estan en situació alarmant". La Federació de Regants de la Comunitat (Fecoreva) critica la postura del govern manxec perquè no té una predisposició de diàleg "i s'oblida que el benestar que gaudeix eixa regió es deu a la solidaritat entre territoris espanyols".

Destacats