L’escultura es va realitzar a petició de les mares de València que, en prova de gratitud, patrocinaren el monument en honor del pediatre valencià. L’estàtua es va inaugurar el diumenge 16 de maig de 1920, en plena reforma de la Glorieta. El doctor Gómez Ferrer està representat en actitud pensativa, assegut sobre un banc a l’ombra d’una araucària. Les mares que van promoure el monument volien que la figura de marbre de Ramon tinguera la companyia d’uns xiquets, als quals havia consagrat la seua carrera, per la qual cosa 20 anys després se li va afegir un grup de xiquets en bronze, tal com es coneix hui el monument.
Tècnics contractats per la Regidoria de Cultura han finalitzat la restauració del monument al doctor Gómez Ferrer, situat al parc de la Glorieta. Com a conseqüència d’un acte vandàlic, el peu dret de l’estàtua va ser destrossat. La reparació del monument, de marbre blanc de Carrara, obra de l’escultor Francisco Paredes García, ha suposat un cost de 1.379 euros.Per a la regidora de Cultura, Glòria Tello, els monuments i les obres d’art urbà del passat relaten la història viva de la ciutat: “Seguirem treballant perquè les escultures dels nostres carrers puguen narrar-nos la història d’esta ciutat i continuen sent un referent icònic per a no oblidar la nostra cultura i història. Mantindrem el nostre patrimoni escultòric per a mostrar-lo a la ciutadania i a qui ens visita com una part important de la cultura de la nostra ciutat”.DEFENSOR DE LA INFÀNCIARamon Gómez Ferrer va nàixer el 21 de desembre de 1862. Després de llicenciar-se en Medicina a València, es va especialitzar a Madrid en malalties mentals i de la infància i tornà a València com a catedràtic de Pediatria. Va formar part del moviment higienista del segle XIX que, davant l’elevada mortalitat infantil, defensà la necessitat de protegir les xiquetes i xiquets pobres o abandonats, víctimes de la revolució industrial, que morien a causa de la fam, el treball o les pèssimes condicions higièniques. Es va convertir així en un dels impulsors de la pediatria i la puericultura i, amb això, en un pare per a milers de menors, als quals curà i atengué, i en un mestre per a tots els seus alumnes.El doctor Gómez Ferrer va mantindre el compromís amb els problemes socials fins a la seua mort, treballant en qüestions com els tribunals de menors i l’educació dels xiquets sans i malalts i assumint la vicepresidència de la Junta de Protecció a la Infància i la presidència del Tribunal per a Xiquets. Tant va voler els seus xiquets que s’explica que el metge valencià va morir d’una pneumònia que va contraure en voler anar a socórrer un d’ells de nit en un cotxe descobert.
Destacats