El temps dels torns del debat plenari en el quals la ciutadania fa escoltar la seua veu s'amplia, dels tres minuts actuals, fins a cinc minuts. Així consta al reglament que, de forma inicial i amb l’abstenció dels grups de l'oposició, ha aprovat hui el Ple amb l’objectiu de regular l'organització i el funcionament de les assemblees de la Corporació Local. Este document també blinda els drets i deures dels regidors i regidores, i els dels seus grups, així com el règim d’edils i ediles que no estan adscrits a cap formació municipal. Deixa clares les funcions i atribucions de la Junta de Portaveus. I a més, entre altres novetats, inclou l'obligació de realitzar, durant el tercer trimestre de cada any, un debat sobre l'Estat de la Ciutat, a excepció dels exercicis en què se celebren eleccions municipals.
El nou Reglament Orgànic del Ple, que substituirà l'actual (vigent des de l’1 de novembre de 2011), s'adapta a les exigències de l’Administració Electrònica i de les noves lleis estatals i autonòmiques com ara les de transparència, accés a la informació pública i bon govern. D'altra banda, en paraules de l'alcalde de València, Joan Ribó, “respon a la voluntat de l'equip de govern municipal d’incrementar la representació i la participació ciutadana a l’hora de prendre decisions de ciutat”. El document, impulsat per l’Alcaldia i elaborat amb els professionals habilitats per a tal menester, també recull propostes de la resta d'agrupacions polítiques amb representació municipal (20 de les 57 presentades pel Partit Popular i 2 de les 9 defeses per Ciutadans).
Durant el debat plenari suscitat abans d'acordar este conjunt de normes, els representants d'estos dos grups han recordat algunes de les seues propostes. En nom de Ciutadans, el regidor Manuel Camarasa, ha demanat que l'alcalde se sotmeta a sessions de control, “tal com va anunciar al seu programa electoral”, una idea que també ha centrat l’argumentació del seu portaveu, Fernando Giner, qui, en el segon torn de paraula de Ciutadans, ha lamentat que el nou reglament no contemple “l’obligació de l’alcalde de contestar, en les esmentades sessions, a diferents preguntes sobre assumptes d’actualitat que afecten el bé comú”.
A este respecte, l’alcalde que en este punt de l’ordre del dia ha deixat la presidència per a contestar des de la bancada de l’Hemicicle, ha destacat que, entre els objectius de la modificació del reglament, es troba el de donar agilitat a este òrgan. “A més, al Ple hi ha suficients elements per a preguntar a la Primera Autoritat Municipal”, ha afegit en recordar que els edils i ediles de l’oposició compten, per exemple, amb la possibilitat de fer interpel·lacions, “a les quals l’alcalde sempre contesta”:
Per la seua banda, el regidor popular Alfonso Novo, que ha lamentat el fet que este reglament no s’aprove per unanimitat, ha argumentat alguns dels motius de l’abstenció del seu grup com ara el precepte relatiu al debat de l’Estat de la Ciutat que reserva a l’alcalde el dret d’obrir i tancar este fòrum de debat. En la seua intervenció ha assegurat que la nova normativa del Ple “regula i garanteix els privilegis d’aquells que l’equip de Joan Ribó anomenaria la casta”.
Joan Ribó ha explicat que al Debat de l’Estat de la ciutat, que s’ha introduït a l’Ajuntament de València durant la present legislatura, intervindran els portaveus dels grups municipals, de menor a major representativitat i ha aclarit “que sembla raonable que l’alcalde reculla, a la seua última intervenció, les interpel·lacions que se li facen durant el debat”.
Per altra banda, la primera autoritat municipal ha manifestat que el reglament regula, en el títol I, “amb més precisió” els règims de dedicació i incompatibilitats i els drets econòmics dels regidors i regidores, i en el cas dels representants amb responsabilitat executiva que hagen desplegat el càrrec amb dedicació exclusiva, ”l'Ajuntament podrà preveure, tal com recull la legislació per altres administracions, una compensació econòmica durant dos anys si, com a conseqüència del règim d'incompatibilitats, no poden exercir la seua activitat professional ni percebre retribucions econòmiques per altres activitats”.
En el títol II, dedicat a l’organització Política de l’Ajuntament, es precisa “millor” el funcionament de la Junta de Portaveus, en la qual no estaran representats els regidors i regidores sense adscripció, “atés que ja que no pertanyen a cap grup polític municipal, no tenen portaveu”.
El títol III, referit a l’organització de l’òrgan plenari, recull algunes precisions sobre el vot de qualitat de l’alcalde o alcaldessa i l’ampliació del contingut dels registres d’activitats i béns patrimonials per a incorporar els assentaments de les declaracions de titulars d’òrgans directius, entre altres novetats.
En el títol IV, relatiu al funcionament del Ple, s’aborda una sèrie de modificacions, com ara la flexibilització del lloc en què poden celebrar-se les sessions plenàries i la possibilitat de l’assistència dels seus membres de forma no presencial. També s’aclareixen algunes normes sobre els debats en les sessions plenàries, i es recull la possibilitat que el públic assistent faça un enregistrament audiovisual de les sessions.
En el títol V es reordena i es reestructura la regulació de les comissions del Ple, i destaca l’ampliació de la reglamentació de les comissions no permanents, especialment, de les anomenades comissions d’investigació. Estes hauran de servir per a aclarir actuacions municipals de legalitat controvertida, però no sobre un període global de govern. Es duran a terme per acord amb majoria simple a proposta d'un grup municipal o de l'Alcaldia i s'acordaran les persones que intervindran així com l'inici, el final i la presa de decisions.
Les modificacions en el tràmit per a l’aprovació d’ordenances i reglaments, introduïdes per la nova legislació del procediment administratiu comú, es reflecteixen en el títol VI; I finalment, en el títol VII, es tracten els procediments de transparència i control, i s'aclareixen les atribucions polítiques, en estes qüestions, de regidors i regidores
El nou reglament compta amb 136 articles, dues disposicions addicionals, altres dues transitòries, una derogatòria i una altra final.