El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha assegurat que si l'Estat contemplara de forma "racional" i "objectiva" les necessitats de despesa, la Comunitat Valenciana hauria de rebre 2.500 milions d'euros més a l'any, la qual cosa es traduiria en un increment del PIB del 3%, quasi 3.000 milions d'euros, i en un augment de l'ocupació del 2,7%, amb 47.877 nous llocs de treball.
El president ha fet públics aquestes dades després de la reunió amb els representants de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) José Antonio Pérez i Francisco Pérez, en la qual s'han donat a conèixer els resultats preliminars de l'informe d'aquest organisme que analitza els saldos fiscals i el finançament autonòmic i que es presentarà en les pròximes setmanes. A la trobada també han assistit el conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler i la secretària autonòmica d'Hisenda, Clara Ferrando.
Puig ha assegurat que les dades que està constatant el IVIE "demostren, una vegada, més la gran estafa que estem patint i hem patit històricament els valencians", atès que "la Comunitat Valenciana té un saldo negatiu en les seues balances fiscals, malgrat tenir un nivell de renda per habitant del 88%". "Malgrat ser una autonomia amb menys recursos que la mitjana contribuïm a la solidaritat interterritorial finançant la major despesa pública d'autonomies més riques", ha argumentat.
El president ha recordat que la Comunitat Valenciana té un PIB per habitant similar a Cantàbria, Castella i Lleó, Astúries, Canàries o Galícia. No obstant açò, el saldo fiscal és positiu en tots aquests casos, mentre que en el de la Comunitat Valenciana és negatiu.
De fet, tal com ha exposat, la despesa pública de l'Administració central a la Comunitat és el menor de tots els territoris, mentre en autonomies de condicions similars és superior a la mitjana d'Espanya.
Puig ha subratllat que la Comunitat Valenciana es veu afectada per dues anomalies. La primera resideix que "quatre autonomies riques reben més del que aporten, mentre la Comunitat és l'única autonomia amb menys recursos que aporta més del que rep" i la segona se sustenta que "els saldos fiscals no tenen una relació directa amb la renda per càpita".
"La causa principal d'aquesta anomalia tan perjudicial que és la balança fiscal valenciana es deu al fet que el conjunt de la despesa pública a la Comunitat és molt baixa", ha indicat Puig, qui ha agregat que, de 256.704 milions d'euros de despesa de l'Administració central en el període 2011-2014, solament 22.967 s'han dirigit a la Comunitat Valenciana. Es tracta d'un 8,9% del total, "molt per baix del nostre pes poblacional, malgrat la situació d'empobriment pel que fa al conjunt d'Espanya", ha lamentat.
Referent a açò, ha situat la mitjana de despesa per habitant "en el 82,9% de la mitjana" i ha al·ludit als desavantatges en ajudes regionals, suport a l'agricultura, ramaderia i pesca, inversions en infraestructures i finançament de serveis socials. "En cap d'aqueixes partides la despesa arriba al 70%", la qual cosa situa a la Comunitat "a 30 punts de la mitjana".
"Simplement si se seguiren criteris objectius de necessitats de despesa, la despesa per habitant a la Comunitat creixeria 12 punts i mig, fins al 95,5%", ha resumit. Amb açò, a més, la Comunitat Valenciana igualaria el seu saldo fiscal al de comunitats amb similar nivell de renda.
Finançament autonòmic
Així mateix, ha concretat que dues terceres parts de la insuficiència de despesa per càpita, concretament, 1.607 milions d'euros, tenen el seu origen en el finançament autonòmic. El 28%, 692 milions, hauria de procedir de la despesa de l'Administració central en les competències que gestiona com a infraestructures, justícia o serveis socials. La tercera partida, 202 milions, haurien de venir de la millora del finançament local.En aquest sentit, Puig ha assegurat que si es complira amb els criteris objectius, l'ocupació a la Comunitat augmentaria un 2,7% i el saldo fiscal passaria de negatiu a positiu, tal com li correspondria pel seu nivell de renda per càpita.
"Els valencians estem fent els deures, estem complint, però no s'està complint amb els valencians. La lleialtat dels valencians a Espanya no s'està reflectint", ha valorat el president.
"Cal passar del mercadeo, que ha sigut la negociació dels sistemes de finançament, a la racionalitat per a garantir l'equitat i que els ciutadans siguen iguals en la diversitat", ha manifestat també.