La portaveu de Justícia del PP en Les Corts, Mª José Ferrer San-Segundo, ha afirmat que la sentència no ferma que ha emés la secció quarta del TSJCV, en la qual anul·la diversos articles del decret que prioritza l'ús del valencià en l'administració pública autonòmica, "desmunta una nova il·legalitat del Botànic gràcies al recurs del PPCV sobre l'ús de llengües cooficials". Ha recordat que el seu partit ja va advertir de les "il·legalitats" amb al·legacions al tràmit d'informació pública, "però no van fer cas".
Així ho ha afirmat en un comunicat, després de conéixer-se aquest dimecres que l'alt tribunal ha deixat sense efecte 11 articles i una disposició final del Decret 61/2017 que regula els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l'Administració de la Generalitat.
Per a la 'popular', "el decret declarat il·legal, al costat d'uns altres del 'pack immersió', pretenia copiar el full de ruta del nacionalisme català, que allí solament ha portat divisió i enfrontament", a més que "el Consell actua il·legalitat rere il·legalitat i que els ciutadans valencians mereixen llibertat, no imposicions".
San Segundo ha reiterat que ja van advertir en el seu moment d'aquestes "il·legalitats, fins i tot en el tràmit d'informació pública" i que no els "van fer cas i van seguir avançant amb una norma manifestament il·legal". Ha posat com a exemple que "afecta qüestions com la notificació de tràmits administratius, la comunicació entre empleats públics, retolació, publicitat institucional o contractació amb proveïdors".
"Els tribunals han tornat a posar de manifest que (Ximo) Puig i (Mónica) Oltra --'president' i vicepresidenta del Consell-- actuen des del sectarisme, amb prohibicions i, a més, dictant normes contràries a dret", ha asseverat.
Ha lamentat així que "la política del Consell siga arbitrària i il·legal, com ha decretat en diverses ocasions el TSJCV", però ha afirmat que el PPCV es congratula que "una vegada més, la 'desmunte'" i el seu treball "done resultat".
Respecte a la resolució, la diputada ha precisat que "el que manifesta és que el valencià ha de fomentar-se, però sense excloure ni marginar al castellà que és també llengua cooficial". "Ha sigut el PPCV qui ha aconseguit, una vegada més, i gràcies a aquest recurs, que es declare la il·legalitat d'aquest decret", ha insistit.
"NO ENS VAN A CALLAR"
I ha emfatitzat: "No ens van a callar, no anem a deixar de treballar i anem a seguir recolzant a tantes persones que ens demanen que actuem contra normes excloents i sectàries que no donen els mateixos drets i igualtat als ciutadans de la Comunitat Valenciana, residisquen on residisquen i siga el que siga la seua major competència lingüística".En aquesta línia, ha assegurat que "el PP va a estar sempre donant la cara en seu parlamentària, per escrit i mitjançant recursos als tribunals si fa falta, sempre que observem besllums d'il·legalitat i es talle la llibertat, les normes i la convivència pacífica del poble valencià". "Estaven advertits per nosaltres i també pel CJC (Consell Jurídic Consultiu)", ha ressaltat.
CONSEQÜÈNCIES EN ALTRES NORMES
De cara al futur, el PP creu que la sentència "també pot afectar a posteriors normes que prepara el Consell, com el requisit lingüístic en la nova Llei de Funció Pública, en indicar que no tots els empleats públics tenen l'obligació legal de conéixer el valencià, i menys d'expressar-se amb plena competència per escrit".En concret, el recurs dels 'populars' a aquest decret es fonamentava en la "marginació del castellà" que suposa, un "atac innecessari" a aquesta llengua per a defensar el valencià, ja que entenien que "en la meitat dels articles, el valencià no es preveia solament com a preferent, sinó com a excloent".
El PPCV també va denunciar que "el Consell posa al mateix nivell la cooficialitat i l'àmbit lingüístic comú amb territoris com Catalunya i Balears, quan el segon concepte és extrajurídic", i va considerar que es va incloure "amb clara intenció política".
En conjunt, la formació ho va recórrer al veure part del seu articulat "il·legal, discriminatori i mancat de consens". "Si així s'ha declarat pel TSJ, qui s'equivoca no és qui presenta recursos contra normes il·legals, sinó qui les dicta, en aquest cas el Consell del Botànic, que va de garrotada en garrotada judicial", ha reblat la portaveu de Justícia.