La regidoria d'Igualtat de l'Ajuntament de Paiporta i el Consell de la Dona han organitzat aquest divendres 25 de novembre, Dia Internacional per l'eliminació de la violència contra les dones, un acte de repulsa i condemna d'aquesta xacra social, "conseqüència directa d'una societat masclista", i que ja ha costat la vida a 40 dones en 2016. El consistori ha omplit l'esplanada de l'Ajuntament de de sabates roges, un parell per cada dona assassinada des del 25 de novembre de 2015, en total, 56 dones.
A l'acte han assistit l'alcaldessa de Paiporta, Isabel Martín, la regidora d'Igualtat, Maribel Albalat, i altres membres de l'equip de govern i la corporació municipal, així com les components del Consell de la Dona, i alumnat del IES Andreu Alfaro, La Sénia, i el col·legi La Inmaculada. Com és tradició, en l'acte s'ha llegit el veredicte del jurat en el Premis Carolina Planells de narrativa curta contra la violència de gènere.
Després de les intervencions, els i les joves paiportins han llegit els noms de cadascuna de les dones assassinades en els últims 12 mesos, junt amb representants del Consell de la Dona, treballadores i treballadors de l'Ajuntament, i representants polítics. L'acte s'ha tancat amb un minut de silenci en record de les víctimes, amb especial menció a aquelles que no computen: filles i fills òrfens, dones que acompanyaven a les assassinades, altres que se suïciden per la pressió d'un home maltractador, o casos que encara estan en procés d'investigació.
En la seua intervenció, l'alcaldessa de Paiporta, Isabel Martín, ha remarcat que "els assassinats són només la punta de l'iceberg. Darrere s'amaguen, de vegades, durant anys, altres tipus de violències; agressions sexuals, maltractament físic, violència psicològica, assetjament...". Martín ha posat de manifest també la importància de la lluita conjunta de dones i homes: Ells "han de sumar-se a tots els que ja han donat el pas, homes de veritat que no assetgen les dones, que respecten la nostra llibertat".
La regidora d'Igualtat, Maribel Albalat, per la seua banda, ha assenyalat que la violència de gènere "és resultat d'una societat masclista que considera les dones inferiors en drets als homes. És la violència que afecta a les dones pel fet de ser dones". Albalat ha afirmat que "les víctimes no són un número, són vides robades, somnis truncats, històries perdudes, famílies trencades". Després ha donat pas a la rèplica de l'acció d'art públic de l'artista mexicana Elina Chauvet, 'Sabates roges contra la violència de gènere'. Albalat ha recordat, a més, les 25 xiquetes i xiquets que han quedat orfes de mare com una part indefugible d'aquests drames.
El Consell de la Dona de Paiporta, per la seua banda, ha donat lectura al seu manifest, consensuat per totes les membres. En ell, han qualificat com la xifra de víctimes com "un fracàs de tota la societat per abolir el masclisme". La representant del consell ha explicat que "les dones no volem ser víctimes ni estem disposades a acceptar la violència dels homes. Homes aparentment ciutadans tòpics, sovint modèlics i reconeguts, però que basen la seua seguretat personal en l'exercici del poder, la força i l'agressivitat".
A eixos homes, continuava l'escrit, "que no són capaços de mantindre relacions igualitàries basades en el mutu respecte, les dones els diguem prou!".El consell ha exigit que "es preste especial atenció a les dones més vulnerables: xiquetes, dones amb discapacitat, dones immigrants, dones pertanyents a minories, en resum, dones en especial situació de risc" i, a les administracions polítiques actives d'igualtat, "que eduquen els nostres joves en el respecte i la igualtat".
També ha tingut ocasió d'expressar-se l'alumnat dels IES de Paiporta, en veu d'una de les alumnes, que ha oferit un seguit de frases amb les quals comença la violència i el masclisme, pràcticament des dels primers moments del procés de socialització: "La violència masclista comença molt abans de la pallissa. Comença quan, de petita, no et deixen jugar a futbol. Quan et repeteixen una vegada i altra que ets delicada. Delicada, bonic eufemisme per a feble. Es troba en cada 'plores com una xiqueta' i en tots els 'ves-te'n a fregar'". L'escrit concloïa amb un contundent "tots tenim la culpa si no fem res per canviar-ho. No són coses de nens. No et calles. Queixa't. Ofèn-te. Callada no estàs més guapa".