La Comunitat Valenciana no té capacitats distintives per a competir per preu de venda. Hem de fer-ho per valor afegit o ens quedarem en terra de ningú, just en el lloc on estem ara. Aquest problema estructural de falta d'un model productiu enfocat a la competitivitat no és nou, simplement ha estat emmascarat durant anys. Si tinguérem eixa "independència dels Països Catalans", que alguns en el si de Compromís recolzen ferventment, i una moneda pròpia, el problema de falta de competitivitat es podria resoldre devaluant la moneda, així ens convertiríem en Veneçuela; la qual cosa alegraria a Podemos. Com vivim en el món real, el camí és més llarg i tortuós: les úniques dues vies per a augmentar la competitivitat seran, o via augment del valor afegit, o via reducció de marges, ajust de salaris, acomiadaments d'empleats, venda d'actius, etcètera. Alguna cosa que estic segura que el teixit industrial i els ciutadans no van a veure amb bons ulls (i amb bons vots, senyora Oltra).
La Comunitat Valenciana té un innegable potencial de desenvolupament. No obstant això, perquè totes les seues potencialitats arriben a bon terme, necessitem bons polítics i eficients gestors autonòmics que ho facen possible. La funció d'un polític és crear i garantir les condicions adequades perquè es puga desenvolupar l'economia de mercat, encara que lamentablement alguns només pensen a perpetuar-se en el poder, o beneficiar únicament als del seu color ideològic.
Uns pressupostos mai abans imaginats, en virtut a una bonança econòmica per arribar i una alineació de planetes econòmics que permeten augurar al Govern valencià uns ingressos entre els quals inclou un 10% de dubtós cobrament a manera de reivindicació a l'Estat. Comencem malament. Els pressupostos recentment aprovats no són una lloança a la competitivitat i al desenvolupament industrial de la Comunitat Valenciana, sinó més prompte una oda al meliquisme —"Reddite ergo quae sunt Oltris Oltri",, Pagueu a Oltra el que és d'Oltra—.
No obstant això, i donat el grau d'execució del Pressupost anterior, només podem qualificar aquests pressupostos de "joc de mans, joc de vilans". Els pressupostos seran els últims complets que gestionarà el tripartit, i que en una ràpida mà de Texas Holden Poker ho aposta tot a l'última carta. Última oportunitat per a vendre el seu canvi de paradigma respecte a les polítiques del PP. I damunt se li acumulen els problemes: enquestes d'intenció de vot a la baixa i creixents tensions entre els seus socis de govern. Res podia anar pitjor.
En aquests pressupostos Oltra es fa un vestit a mesura de si mateixa, i incrementa les seues partides per a donar cobertura a la Renda Valenciana d'Inclusió, la seua escala de la fama autonòmica. No obstant això, no té eixa mateixa valentia quan es tracta de sectors productius: les ajudes a la competitivitat i a la internacionalització dels sectors industrials, que anaven a rebre un fort impuls, es queden a mig camí, dirigides a associacions i com un totum revolutum que impedeix identificar què s'ajuda exactament. Una mica més de mig milió destinat a l'ús d'energies renovables i biocarburants. "Pecata minuta". Potser suficient per a posar pegats a la política energètica heretada del PP, però no per a plantejar un vertader Pla Integral de Transició per al desenvolupament d'energies renovables a la Comunitat Valenciana.
A més amb la Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori gestionant la precarietat, amb una inversió "simbòlica" destinada a pagar actuacions ja executades, de debò creiem que hi haurà Corredor Mediterrani mantenint a Compromís en la Generalitat?
Tampoc sembla que hi haja res a dir sobre polítiques d'Ocupació o Noves Tecnologies. Sembla obviar-se que la solució a la desocupació solament té una resposta; crear 300.000 noves ocupacions, i gran part d'ells han de venir per nous empresaris i emprenedors que siguen capaços de crear solucions en sectors d'avantguarda, com les noves tecnologies i la biotecnologia, i aplicar-les a sectors en els quals ja disposem de capacitats provades.
Portem molts anys amb la necessitat de dissenyar un nou model productiu diferent de l'especulatiu i de preus baixos, que estiga basat en la competitivitat, el coneixement, el capital humà i relacional i la recerca, desenvolupament, innovació i disseny dels productes i processos; un model que, a diferència de l'actual, proporcione estabilitat econòmica i ocupació de qualitat a la Comunitat Valenciana, de manera que durant les fases de crisis del cicle econòmic no es produïsquen desequilibris tan acusats en la producció i l'ocupació.
Portem molts anys esperant que el Consell prenga aquest repte entre les seues prioritats, ho porte a terme i pose a la Comunitat Valenciana en el lloc que es mereix. Però d'acord amb aquests Pressupostos que presenta el Tripartit, crec que els valencians haurem de seguir esperant.