La vicepresidenta del Consell i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha reivindicat que és imprescindible que els al voltant de cinc milions d'euros que l'Estat recapta anualment per excés d'emissions de CO2 "revertisquen a la Comunitat Valenciana per a invertir-se en polítiques d'adaptació al control d'estes emissions".
Oltra ha explicat que a la Comunitat existeixen 185 instal·lacions, de les quals un 85% estan vinculades a sectors industrials amb gran arrelament com la ceràmica o les sementeres, que han de "pagar" impostos per emetre una quantitat excessiva de CO2.
"Eixos impostos recaptats ací, per emissions que impacten directament sobre el nostre mitjà, sobre els valencians i les valencianes, no obstant això són rebuts íntegrament pel Govern d'Espanya, a pesar que les polítiques d'adaptació als controls d'emissió són competència de les comunitats autònomes".
"Quan parlem de infrafinanciació de falta d'inversions del Govern central i de polítiques pressupostàries injustes que maltracten el nostre territori i a les persones que viuen ací, també parlem de situacions com aquesta - ha afirmat. És imprescindible que eixos ingressos retornen al territori on s'han generat".
La vicepresidenta del Consell ha realitzat aquestes declaracions durant la clausura a València de la taula redona 'Polítiques municipals contra el canvi climàtic', en la qual han participat la consellera d'Agricultura, medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián; l'alcaldessa de Castelló, Empare Marco; l'alcalde de València, Joan Ribó; i l'alcalde de Benidorm, Toni Pérez.
Oltra ha destacat en la seua intervenció que el Govern valencià "va entendre des del minut zero la necessitat d'apostar per un nou model productiu a la Comunitat Valenciana basat en una transició ecològica de l'economia, on la sostenibilitat fóra un element nuclear".
La vicepresidenta ha ressaltat que el compromís del Consell en aquesta matèria, es posa de manifest en l'existència d'una Conselleria que incorpora el Canvi Climàtic en la seua denominació i es reafirma "en la renovació el passat mes de gener de l'Acord del Botànic, quan es van relacionar els eixos del pacte amb el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU".
En aquesta línia, ha repassat algunes de les mesures impulsades en els últims dos anys, com les polítiques preventives entre les quals es troben les guies per a municipis sobre transport i mobilitat sostenible, el PATIVEL, la inclusió de criteris climàtics en la compra pública o en la responsabilitat social corporativa, o el pla d'estalvi i eficiències energètiques en els edificis de la Generalitat.
Nou pla integral de residus
Així mateix, s'ha referit al pla integral de residus i ha assenyalat que durant "massa anys a la Comunitat el més net en la gestió dels residus han sigut els propis residus. S'han patit les conseqüències de gent sense escrúpols que, de connivència amb responsables polítics, han fet negoci amb la nostra salut i la dels nostres fills i filles"
En aquest sentit, ha assenyalat que el futur pla que s'està ultimant "té com a objectiu una gestió eficaç i amb criteris de sostenibilitat, el compliment dels objectius presents i futurs en aquesta matèria, i amb el qual es vol posar fi a la mercantilització de la gestió dels residus, perquè viure en un entorn saludable és un dret que no pot ser objecte de negoci".
Un altre dels aspectes ressenyats per la vicepresidenta en la lluita contra el canvi climàtic és l'aposta per un nou model energètic, en la qual està implicada la Generalitat, "que fomente les tecnologies amb baixa emissió de carboni, les energies renovables, l'eficiència energètica i les infraestructures eficients en les xarxes de distribució".
No obstant això, ha recordat que la majoria de les competències en matèria energètica corresponen a l'Estat, per la qual cosa "la lluita contra el canvi climàtic no és suficient si no existeix un compromís del Govern d'Espanya".