El pla estrella d'Oltra: serveis socials universals

Mónica Oltra presenta un esborrany de llei que recompon els serveis socials com a quarta pota de l'Estat del Benestar al costat de sanitat, educació i pensions

Guardar

oltra
oltra

La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha presentat l'esborrany de la futura Llei de Serveis Socials Inclusius, que garantirà "la universalitat del sistema" i situarà els drets socials a la mateixa altura que sanitat i educació, convertint-los en un "tret definitori de la Comunitat Valenciana" i garantint que qualsevol persona que els necessite tinga accés a ells.

Oltra, juntament amb el delegat del Consell per al Model Social, Xavier Uceda, ha presentat el text que sorgeix d'un ampli i extens procés participatiu, en el qual ajuntaments, diputacions i entitats de diversa índole han tingut a la seua disposició una primera proposta, sobre la qual s'han fet més de 400 aportacions des dels diferents àmbits.

"La Comunitat Valenciana -ha explicat la vicepresidenta- comptava en matèria de serveis socials amb una legislació de l'any 97 i que, a més, no havia sigut desenvolupada per l'antic govern, la qual cosa va facilitar la privatització i el desmantellament d'un sistema que, en aquests anys, ha emmalaltit de lideratge i coordinació, la qual cosa ha afavorit que es desferen els equips professionals i caiguera en la burocratització i l'assistència.

"Les retallades i la desídia respecte a la ràtio de professionals en relació amb el nombre d'habitants a atendre ha provocat una diferència abismal amb altres sistemes com el de sanitat o d'educació", on existeix un professional cada 1.100 pacients i un cada 25 o 30 alumnes", ha afegit.

No obstant açò, ha explicat la vicepresidenta, en el sistema de serveis socials "es comptava amb un professional cada 13.000 habitants arribant a aconseguir les xifra de 17.000 en alguns municipis".

Oltra ha assenyalat que, des de la Conselleria, s'ha treballat des del primer moment "per a solucionar aquesta situació i per açò es va començar amb l'engegada d'un nou model de serveis socials, basat en el municipalisme, en un sistema públic digne que actue per a la prevenció i que situe a les persones en el centre". Uns principis que també estan en l'essència de la Llei de Serveis Socials Inclusius.

Contractació d'1.574 professionals

El nou model ha suposat multiplicar per quatre la inversió que es destinava als ajuntaments per a la contractació de personal. Així, mentre que en 2015 els diners que la conselleria va destinar a millorar les plantilles dels serveis socials municipals va ser de 9,6 milions, en el pressupost de 2018 la xifra ascendeix als 41 milions.

Aquesta aposta decidida per la proximitat en l'atenció dels serveis socials va a permetre la contractació d'1.574 professionals en 2018, multiplicant per quatre les plantilles i permetent que la ràtio d'atenció al ciutadà es reduïsca a un professional prop de 13.000 habitants a principi de legislatura a la d'un per 2.781 en l'actual exercici.

La composició d'aquests equips serà una de les qüestions que, per primera vegada, quede fixat per llei, i així la nova normativa sobre serveis socials fixa el caràcter multidisciplinari dels equips, amb l'objectiu que puguen atendre "la complexitat social" i amb aquesta mateixa finalitat s'introdueixen noves figures professionals, com els assessors jurídics o els integradors socials.

Aquesta millora dels equips va a permetre seguir reduint la ràtio, que també vindrà fixada per llei en una mitjana d'un professional de serveis socials per cada 2.300 habitants, que en el cas de les poblacions de menys de 10.000 habitants es reduirà fins a un per 1.500.

"Aquesta llei -ha destacat la vicepresidenta- fa que la Comunitat Valenciana abandone l'últim lloc en la llista autonòmica d'atenció ciutadana en l'àmbit dels serveis socials, i la situa entre les cinc primeres d'Espanya, gràcies a l'esforç inversor que s'està fent des de l'Administració valenciana".

Drets subjectius i universals

La nova Llei de Serveis Socials Inclusius "és el puntal" del Codi Social Valencià que s'està elaborant des del departament que dirigeix la vicepresidenta, i suposa "un avanç determinant en la universalitat dels drets socials que transforma la concepció d'assistència de les antigues polítiques en una concepció moderna de drets subjectius i universals".

"Així mateix, -ha assegurat Oltra- suposa la creació d'un Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, que reconeix les prestacions socials com un dret subjectiu", una consideració que el Consell ja ha realitzat amb les prestacions de dependència, la renda, les ajudes a dones víctimes de violència de gènere o les prestacions d'acolliment familiar, "la qual cosa garanteix que no estiguen condicionades per la dotació pressupostària".

Atenció a residents en l'exterior

La Llei arreplega també un catàleg de prestacions i serveis mínims garantits als quals podran accedir les persones amb residència a la Comunitat, així com una sèrie de serveis per a aquells valencians i valencianes residents en l'exterior, quan l'atenció servisca per a la seua tornada definitiva. "Sabem que moltes persones han hagut d'emigrar i estan esperant que se'ls oferisca una oportunitat de tenir una vida digna a la Comunitat Valenciana", ha comentat.

Els ajuntaments seran "la porta d'entrada als serveis socials primaris", ha assenyalat Oltra; i es garantirà l'atenció en tot el territori valencià amb la creació de tres nivells: zona bàsica, àrees i departaments de serveis socials. També es crearà la Targeta d'Informació Personalitzada compatible amb la informació de Sanitat i integrada en el SIP, i el desenvolupament d'una història social única.

Respecte a la coordinació i participació institucional, es crea l'Òrgan de Coordinació Interadministrativa formada per la Generalitat, diputacions, ajuntaments de més de 100.000 habitants i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), així com el Consell Valencià d'Igualtat, Inclusió i Drets Socials.

Així mateix, la nova llei arreplega la creació de l'Institut Valencià de Qualitat en Serveis Socials com a espai per a la innovació i per a la formació dels professionals del sector.

Cal destacar que des de demà l'avantprojecte de Llei se sotmet a audiència pública perquè els ciutadans afectats puguen formular aportacions addicionals. El termini d'exposició pública finalitza el dia 9 de febrer.

L'esborrany podrà ser consultat en la web de la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, en l'apartat Llei de Serveis Socials Inclusius o en el portal de Transparència de la Generalitat.

Arxivat a:

Destacats