La vicepresidenta i consellera de Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha assegurat que la futura Llei de Polítiques Integrals de Joventut "està pensada per a les pròximes generacions" i respon "de forma clara" a una necessitat social, perquè el col·lectiu de persones joves "pateix particularment les conseqüències de la una crisi que no han generat però de la qual són víctimes".
En el debat a la totalitat del projecte de Llei de Polítiques integrals de Joventut, Oltra ha precisat que aquesta iniciativa facilitarà que prop de 900.000 joves residents a la Comunitat Valenciana "construïsquen el seu projecte vital individual i col·lectiu en igualtat de condicions" i que enfoquen la seua realitat des de "l'empoderament, la participació i l'emancipació".
En la seua compareixença, la vicepresidenta del Consell ha sol·licitat el suport de la Càmera perquè és una llei que "ha comptat amb la participació activa de tots els sectors implicats, que han vist reflectides les seues aportacions" en un text, "que tenen com a fonament els principis de integralitat, transversalitat, proximitat, universalitat i igualtat".
A més, ha reivindicat especialment l'empoderament de les persones joves, tant en el disseny com en l'execució de les polítiques que els afecten, mitjançant la seua "corresponsabilitat i participació", així com l'adopció per part de les administracions d'una perspectiva "intergeneracional i no adultcentrista".
En aquest sentit ha defensat que el projecte de llei "posa a la persona jove al centre de les seues pròpies polítiques, des d'una perspectiva de drets que cerca el seu empoderament i que s'adapta als temps actuals, ampliant els límits d'edat i apostant per a acostar la presa de decisions responsables als 16 anys", amb mecanismes que fomenten la participació en les consultes ciutadanes a partir d'aquesta edat.
Entre les novetats que inclou el text normatiu, està d'avançar als 12 anys "l'edat jove", o la de considerar l'Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) com un organisme autònom de la Generalitat a més de fomentar la "municipalització" de les polítiques de joventut i el reconeixement de l'oci educatiu com a instrument d'educació en valors de solidaritat, companyonia i d'inclusió social.
"És necessari que les polítiques de joventut es dissenyen i s'executen de manera integral i transversal, amb la necessària implicació de les diferents administracions i de la societat civil", ha defensat i en aquest sentit ha explicat que la llei augmenta fins al 50% la presència de les entitats juvenils en el Consell Rector de l'IVAJ, a més de tenir en compte els consells territorials de joventut, o els grups de joves que encara no tenen estructura jurídica.
El text, aprovat per unanimitat en una reunió plenària del Consell Rector de l'IVAJ i després del dictamen del Consell Jurídic Consultiu, és el resultat d'un ampli procés de consulta i participació, per tant, ha exposat la vicepresidenta Oltra, "una llei compartida".
Per això, ha volgut agrair "totes les al·legacions, observacions i suggeriments aportats per les organitzacions i persones joves a títol individual que han participat en el procés d'elaboració de la norma.
El projecte de llei regula les estructures de participació juvenil, esmentant als grups de joves com a realitats que han de ser reconeguda per les administracions públiques i incorpora el Fòrum Jove com a mecanisme per a grups juvenils no associats i de manera individual puguen aportar les seues propostes.
Així mateix, atorga al Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana la condició de màxim òrgan de representació i d'interlocució amb el Consell i amb altres institucions públiques i privades en matèria de joventut i són igualment reconeguts els consells locals i territorials de joventut.
Municipalització
El text normatiu garanteix, d'una banda, la municipalització de les polítiques de joventut i, d'una altra, posa l'accent en la coordinació de totes les estructures de l'administració presents ja en cadascun dels territoris, "per al treball en xarxa, que mancomuna els esforços dels municipis pròxims, que compta amb les entitats, que arriba fins a l'últim poble, que no oblida les zones rurals, amb les seues especificitats", ha concretat Mónica Oltra.
La municipalització i la unió de municipis, present en el projecte de llei per a fer arribar recursos i serveis com la Xarxa Valenciana d'Informació i Animació Juvenil, la Xarxa Valenciana d'Oci Educatiu, la Xarxa Valenciana d'Albergs Juvenils, les Escoles d'Animació Juvenil, el Carnet Jove i el Servei d'Assessorament i Recursos Tècnics per a Municipis.
Oci educatiu
Un altre element destacat en el projecte de llei és la incorporació de l'oci educatiu al costat de la informació i orientació juvenils, la formació i la mobilitat com a serveis i recursos per a la joventut. Així, el text estableix la necessitat de l'oci educatiu per a la formació i un sistema comú que integre recursos públics i privats i que acredite les competències adquirides a través del voluntariat, en activitats de temps lliure educatiu.
En aquest sentit, aquesta llei incorpora l'oci educatiu, l'educació no formal, com un instrument que possibilita la creació d'un projecte propi a cada jove. "És una aposta que vol trencar amb les desigualtats on es fixen en primera instància: en l'espai natural de formació de la personalitat, el temps lliure, l'espai relacional", ha advertit.
Per açò, ha indicat la consellera d'Igualtat, és en l'oci on s'ha d'intervenir, comptant amb tota la gent que ja ho està fent, "les persones que ensenyant les nostres persones joves a esforçar-se, a creure en elles mateixes i a treballar en equip, a respectar a l'altre o l'altra, a saber guanyar i perdre, a tenir deures i drets, a valorar la diversitat, a ajudar i col·laborar amb qui no és com ell o com ella".