La Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives ha assegurat que la gent "confia" en la gestió que des del seu departament s'està realitzant en l'aplicació de la Llei d'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. Com a reflex d'aquesta asseveració, ha comentat que la Conselleria ha rebut durant els cinc primers mesos d'enguany un total de 10.059 noves sol·licituds de dependència, quantitat que triplica les 3.233 que es van registrar en el mateix període de temps de l'any passat.
Així ho ha destacat la vicepresidenta del Consell i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, durant la seua compareixença en la Comissió de Política Social i Ocupació de les Corts per a informar de la gestió realitzada pel Consell en l'atenció a les sol·licituds de persones en situació de dependència.
Oltra considera que aquest increment respon a la percepció que la ciutadana té sobre les millores en la gestió dels dos últims anys, uns resultats que "animen a les persones en situació de dependència a reclamar un dret que l'anterior executiu els va negar durant anys"
Com a balanç des de l'inici de la legislatura, la conselleria ha rebut un total de 26.929 sol·licituds. No obstant això, l'augment més important s'ha produït en els primers cinc mesos d'enguany.
Oltra ha explicat que aquest increment requeriria un augment de personal per part de la conselleria i en aquest sentit ha advertit que tots "els problemes" als quals s'enfronta el Consell en aquest tema "s'acabarien" si el Govern d'Espanya "permetera contractar a més gent" i s'acabara amb el "dogma neoliberal d'aprimar l'Administració", que és el que realment està "posant pals en les rodes" per a anar més ràpidament en la tramitació de la dependència.
La vicepresidenta ha assenyalat que el "Consell del Botànic porta des que va arribar al govern canviant la tendència d'un sistema mal gestionat durant anys i amb pèssims resultats" i, les mesures preses pel departament que dirigeix, "estan permetent que cada vegada siguen més les persones que poden accedir a l'atenció que els correspon", de manera que en aquests moments 56.604 persones estan dins del sistema de protecció de la dependència".
Des de juliol del 2015 un total de 27.786 nous beneficiar-vos s'han incorporat al sistema, 13.137 cobreixen la taxa de reposició de persones mortes i 14.649 són noves incorporacions, la qual cosa suposa un ritme de 40 noves incorporacions al dia.
Oltra ha remarcat que aquestes dades "contrasten amb les dades de l'any batejat com l'any del fam, en 2013, quan no es va resoldre ni un sol expedient de dependència, la qual cosa va ocasionar, en part, el gran tap de 45.978 persones pendents d'atendre que ens trobem a l'inici d'aquesta legislatura".
Així mateix, ha destacat que, amb el ritme de resolucions i el treball d'agilitació per a l'aplicació de la llei, s'ha reduït en 16.555 persones la llista d'espera, no obstant això, "en aquests moments hi ha 29.423 persones esperant i seguirem treballant a aquest ritme perquè la xifra vaja reduint-se el més ràpid possible" ha assenyalat Oltra.
La vicepresidenta ha advertit que aquestes dades de les aplicacions de gestió de la dependència de la Conselleria, "no es corresponen exactament amb els quals ofereix el Govern central cada mes" i, per exemple, amb data del 30 de maig l'IMSERSO reconeix 2.034 persones beneficiares menys i per tant no les comptabilitza per al finançament. Aquesta diferència de xifres, ha explicat, és deguda a l'aplicació NSISSAD del Ministeri que, en determinats casos, "no accepta algunes resolucions PIA encara que aquestes persones estiguen dins del sistema d'atenció valencià i estiguen rebent el servei o prestació que els correspon".
Pla de xoc
La vicepresidenta ha assenyalat que a principis del 2016 es va dissenyar un pla d'impuls amb mesures per a la resolució d'expedients de dependència, "amb la voluntat de resoldre 1.200 expedients cada mes i acabar amb la llista d'espera al final de la legislatura".
Com a resultat d'aquestes mesures, entre gener del 2016 i maig del 2017 la mitjana d'expedient resolt al mes ha sigut de 1.266 i "són dades que responen als canvis produïts en els últims 23 mesos en la gestió del sistema d'atenció a la dependència".
Oltra ha recordat algunes de les mesures engegades des de gener del 2016, com l'eliminació del "copague confiscatori" en els centres de dia, l'"augment de les quanties econòmiques per a una vida digna", és a dir, els diners del que disposen les persones que es troben en centres residencials, o la "recuperació íntegra de les pagues extres" que ja no es tenen en compte per al càlcul de l'aportació suplementària que realitzen els usuaris de centres. Aquestes mesures han beneficiat a més de 16.000 persones en situació de dependència.
A més, la vicepresidenta ha assenyalat que es van revisar "més d'11.000 expedients" per a, des de principis de l'any passat, poder elevar les quanties econòmiques a rebre, mesura que va permetre que totes aqueixes prestacions s'incrementaren una mitjana de 170 euros al mes.
Els pagaments mensuals que es realitzen tant per nòmines, retroactivitat o hereus s'abonen, des de gener del 2016, durant els primers 5 dies hàbils de cada mes, "acabant amb els retards que durant anys han patit les persones depenents per la mala gestió del govern del PP".
Increment dels pressupostos
Totes aquestes mesures han anat acompanyades per un increment progressiu dels pressupostos, de manera que l'any 2016 es va duplicar el pressupost del 2014, passant de 119 a 239,5 milions d'euros, i a més es van augmentar 100 milions més que en 2015.
La vicepresidenta ha destacat que entre 2013 i 2014 "l'anterior Govern va incrementar el pressupost destinat a les persones depenents un 2%, mentre que, des del Consell del Botànic, ho vam fer en un 26% del 2014 al 2015, i en un 15% en 2016". En total, aquesta legislatura s'han destinat 619 milions d'euros, 248 per a prestacions i 371 milions per a serveis.
Enfront d'aquestes dades, la vicepresidenta ha denunciat que l'Estat ha aportat un 13 per cent d'aquestes quantitats, "és a dir, que no solament no s'ha incrementat, sinó que s'ha reduït un punt respecte a 2013. No arriba a cobrir ni el 15%, molt lluny del 50% previst en la memòria econòmica de la llei".
En aquest sentit, la vicepresidenta ha afegit que segons l'Observatori de la Dependència, l'Estat ha reduït la seua aportació a la Comunitat Valenciana en 36,7 milions d'euros com a conseqüència de les retallades aprovades en 2016. "Amb aqueixa quantitat s'havia pogut atendre a quasi 5.000 persones més i s'hagueren generat 850 ocupacions directes".
Canvis en el sistema de valoració
Tal com ha explicat la vicepresidenta la Conselleria d'Igualtat ha apostat per donar major protagonisme i mitjans a l'àmbit local en la gestió del sistema de la dependència i "la municipalització del sistema de valoració cerca afavorir la proximitat a les persones".
Així, de forma gradual i amb l'increment pressupostari que s'ha destinat als serveis socials municipals, dels 18 valoradors per a tota la Comunitat Valenciana que hi havia amb el govern del PP, es passa a prop de 450 professionals dels serveis socials municipals, acreditats amb una formació impartida en les tres províncies per personal de la conselleria a través del EVES. Açò permet passar de 145 centres d'atenció a la dependència a 249 en tota la Comunitat, tot açò amb un pressupost de 52,2 milions d'euros.
Amb aquests reforços econòmics i humans, des de setembre del 2016 fins al 30 de maig de 2017 s'han realitzat 9.676 valoracions de dependència, la qual cosa suposa una mitjana de 1.000 valoracions al mes.
La vicepresidenta ha assenyalat que, a mesura que s'implanta el nou sistema, "els resultats van millorant", i així s'ha incrementat en un 52,7% les valoracions realitzades en els cinc primer mesos d'enguany respecte al mateix període del 2014, passant de 4.254 valoracions a 6.497. Concretament, les valoracions del mes de maig del 2017 tripliquen les de maig del 2014, ja que s'ha passat de 622 a 2.008 valoracions.
Aquest augment de professionals "repercuteix en una millor atenció a les persones" ha indicat Oltra, qui ha explicat que, amb les inversions realitzades des del seu departament, les ràtios de professionals per habitant passen d'un professional cada 12.742 habitants en 2015 a un per cada 8.770 en 2016, amb la previsió que finals del 2017 la xifra baixe fins a un cada 3.211 habitants.
Així mateix i en matèria de personal, Oltra ha indicat que, a més del reforç dels serveis municipals, també s'han incrementat els serveis de la Conselleria amb nous funcionaris. Al maig del 2016 es van crear 52 nous llocs funcionarials, 41 per a la direcció general de Serveis Socials i Persones en Situació de Dependència i 11 per a la de Diversitat Funcional, que suplien les sendes encomanes de gestió de l'anterior govern amb personal laboral del IVASS. La dotació pressupostària ha permés ampliar de 37 a 41 la plantilla dedicada a tasques relacionades amb l'aplicació de la llei de dependència.
Nou decret de dependència
Per a continuar millorant l'atenció a les persones depenents, el Consell ha aprovat el nou decret pel qual s'estableix el procediment per a reconéixer el grau de dependència a les persones i l'accés al sistema públic de serveis i prestacions econòmiques.
Es tracta d'un decret pioner a Espanya que unifica la normativa autonòmica que existia sobre aquesta matèria i que permetrà, entre altres coses, ampliar la xarxa pública de valoracions i afavorir la promoció de l'autonomia personal, amb mesures com la que permet la compatibilitat entre serveis.
Així mateix, el nou decret agilita també els procediments i contempla millores en l'oferta de prestacions i serveis com la prestació vinculada de garantia que s'ofereix en els casos en què no es dispose de plaça pública adequada al grau de dependència de la persona sol·licitants en un radi de 20 quilòmetres del seu domicili.
Reconeixement social
"Tots aquests avanços han tingut un reconeixement social", ha assegurat Oltra, i han sigut "avalats" per l'Informe de l'Observatori de Dependència publicat per l'Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials, que situa a la Comunitat Valenciana com la tercera autonomia on més ha avançat l'atenció a la dependència en 2016.
També les plataformes en defensa de la Llei de la Dependència, "que, amb tota legitimitat, continuen reclamant davant l'Administració" ha assenyalat la vicepresidenta, han reconegut les millores en la gestió del nou Consell i han donat suport públic al canvi de model i totes les modificacions normatives.
En la seua intervenció, Mónica Oltra ha explicat que el nou Consell "té la voluntat política i l'obligació moral de rescabalar a les persones depenents i a les seues famílies pels danys produïts per l'antic Govern del PP, que va gestionar de manera nefasta amb normes injustes i il·legals".
En aquest sentit, ha assenyalat que, en aquests moments, la conselleria està obrint d'ofici procediments de responsabilitat patrimonial o promovent la presentació de reclamacions per part d'hereus de les persones depenents que van morir sense resolució PIA, persones afectades pel copague o per les minoracions de prestacions, "per a evitar la prescripció del dret que tenen a percebre unes quantitats que els corresponen".