La vicepresidenta del Consell i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha expressat el compromís del Govern valencià amb les polítiques d'igualtat i de visibilitat de les dones, la qual cosa passa per incorporar-les i donar-los protagonisme "en els llibres", i per treballar per a aconseguir "que tinguen el pes que els correspon en els estudis, per divulgar les seues obres i els seus noms".
Oltra ha inaugurat el cicle de conferències 'Dones i Literatura', organitzat per la Universitat de València i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), amb la conferència 'Del silenci a la paraula', en la qual ha fet un recorregut per alguns dels noms femenins de la literatura valenciana i ha reivindicat la necessitat d'iniciatives com aquesta "que atorguen visibilitat a les dones silenciades al llarg de la història".
En la seua intervenció, la vicepresidenta ha lamentat que moltes dones han sigut esborrades de la Història, "dones l'aportació de les quals és fonamental per a la nostra cultura, però que no han sobreviscut en la memòria escrita" i ha apostat per "reintroduir, canviar la perspectiva des de la qual construïm i coneixem el nostre passat per a poder tenir un futur".
Per això, Mónica Oltra ha apostat per "passar del silenci a la paraula", perquè, al seu judici, "necessitem donar espai i ales perquè el llenguatge no siga un opressor social sinó un impulsor que treball per la igualtat de les persones, per trencar dominacions tan antigues, que semblaria que les portem a l'ADN, però que no és així".
Així mateix, la vicepresidenta ha explicat que, al llarg dels segles, "les dones hem alçat la veu, hem deixat la nostra història i la nostra memòria, encara que sempre s'ha intentat silenciar". No obstant això, ha subratllat, "afortunadament, cada dia hi ha més treballs que aporten llum a aquesta foscor i que ens van permetre conéixer millor aqueixes paraules silenciades".
Sobre aquest tema, ha citat el treball de María Lacueva i Lorenz, "Elles prenen la paraula", que segons ha explicat, "recupera escriptores valencianes de postguerra com Maria Ibars, Carmelina Sánchez-Cutillas o Maria Beneyto, entre altres".
Es tracta, ha subratllat Oltra, d'una recerca que parteix de la hipòtesi que afirma que "la invisibilitat quasi total de les escriptores en les comarques valencianes durant el franquisme no és conseqüència de l'absència d'autores o d'obres, sinó que està relacionada amb la minorització quantitativa i qualitativa al fet que s'ha sotmés tant la figura com el quefer literari d'aquelles dones".
En aqueix sentit, la vicepresidenta ha lamentat que les dones "encara patim un desequilibri entre el percentatge que som i el lloc que ocupem en l'esfera pública. Encara els premis són la majoria per a homes i no sols els literaris, encara els jurats estan compostos per més homes que dones, encara la literatura femenina ocupa un lloc poc rellevant enfront de l'escrita per homes".
Les escriptores i les dones rellevants en la literatura valenciana, ha indicat Mónica Oltra, "van a poc a poc, construint un relat, per a posar en el lloc que els correspon a totes les lluitadores que a través de la literatura ens arriben al present".
Un present que segons ha reconegut, "afortunadament compta amb moltes i reconegudes escriptores, encara que no suficient".
No obstant això, ha reiterat que hi ha moltes més dones com elles que mereixen ser conegudes, que mereixen formar part del coneixement col·lectiu i estar presents en la nostra cultura, "dones sense les quals no seríem el que som. Vides i obres, paraules imprescindibles perquè seguim fent gran el camí que ens han obert".
Finalment, ha posat l'accent que, més enllà de les qüestions de gènere, "el llenguatge fa possible la inclusió" i que, precisament amb el llenguatge, "és com transformem el món, des de la reflexió sobre el món que vivim, les mateixes vivències i l'empatia amb els altres, amb les altres, posant-nos en la pell de les veus silenciades, de les quals no formen part d'estereotips hegemònics que falsegen la realitat".