El grup de recerca en càncer colorectal i nous desenvolupaments terapèutics en tumors sòlids de l'Institut de recerca de l'Hospital Clínic Universitari de València, INCLIVA, a través d'Alejandro Pérez-Fidalgo, investigador i especialista del servei d'oncologia mèdica, ha publicat, juntament amb altres autors, els resultats d'un estudi clínic que avala un nou tractament oncològic que s'administra per via oral per a fer front a la mutació AKT1, present en aproximadament un 10% dels casos de càncer de mama i ginecològics.
Els articles publicats en les prestigioses revistes Journal of Clinical Oncology i Clinical Cancer Research respectivament, confirmen per primera vegada l'eficàcia i seguretat del medicament AZD5363 en humans.
A més, aquestes recerques han permés obtenir informació sobre la mutació d'AKT molt útil per a desenvolupar teràpies dirigides, un dels grans reptes de la medicina actual.
"Els estudis com aquests, coneguts com a proof of concept, permeten identificar biomarcadors i desenvolupar tractaments específics i altament eficaços", ha destacat Alejandro Pérez-Fidalgo.
Tots dos assajos clínics, promoguts per AstraZeneca, són de caràcter multicèntric i en ells han participat investigadors i instituts de recerca de primer nivell de tot el món, entre altres, del Canadà, Anglaterra, França o Amèrica del Nord, etc.
De moment, el medicament es troba en Fase I i encara ha de validar els resultats en les Fases II i III, per la qual cosa podrien passar diversos anys fins a la seua arribada al mercat, però els resultats obtinguts en aquesta primera fase són altament esperançadors.Medicaments menys nocius
La carcinogènesis és el procés pel qual una cèl·lula normal es converteix en cancerosa. Normalment açò succeeix per una sèrie d'alteracions d'origen divers que reprogramen la cèl·lula fent que reba constantment estímuls i es reproduïsca de manera descontrolada.
Les alteracions genètiques, concretament les mutacions en AKT1 i PIK3CA, són un dels processos actius en alguns càncers de mama i ginecològics. Trobar un inhibidor per a ambdues podria frenar el creixement descontrolat de cèl·lules canceroses i, per tant, del tumor.
Tal com ha explicat Pérez-Fidalgo, l'objectiu inicial d'aquests assajos clínics era "comprovar la seguretat de l'inhibidor d'AKT1 i PIK3CA ajustant la seua dosi perquè fóra eficaç i valorar els seus efectes secundaris. I en aquest sentit, tots dos han sigut positius. No es tracta d'un fàrmac innocu, però el nivell de tolerància ha sigut alt".
Però aquests assajos a més tenen un paper rellevant per a saber el grau d'activitat del càncer. "La mutació AKT s'ha revelat com a bon biomarcador per a prevenir respostes a l'inhibidor. Generalment, per a saber si hi ha una mutació és necessari realitzar una biòpsia, un mètode molt agressiu. La biòpsia líquida permet, a través de la sang, veure els canvis en les mutacions del tumor. Les cèl·lules que moren deixen part del seu ADN en el sèrum i així podem localitzar les mutacions i la seua evolució i veure si el tractament és eficaç", ha destacat Pérez-Fidalgo.
Aquesta prova ha sigut especialment rellevant en l'assaig clínic de l'inhibidor d'AKT1 i ha permés valorar en sang com la mutació anava disminuint, així com l'efectivitat positiva del medicament administrat de forma oral.