Què és Mi otra vida?
És una novel·la romàntica. En part és biogràfica sobretot en la primera part. Després la història va evolucionant i podria ser com em veig jo en un futur, o no. Els personatges principals de la novel·la són un pare, Martín que té 80 anys, i el seu fill que van en un creuer a la recerca d'una dona que fa cinquanta anys que Martín no veu, un amor de joventut. Martín és un escriptor de fama reconeguda i la història ve relatada en el blog que el seu fill va escrivint a carca de la vida diària del seu pare. La novel·la és d'amor però també de la relació d'un pare amb el seu fill, de les lliçons que es poden aprendre al llarg d'una vida.
Quin és l'essència del llibre?
El que m'agradaria transmetre és que la vida és només una, que cal experimentar i arriscar. Els consells que dóna el pare van encaminats a açò, al fet que s'hi ha d'arriscar, s'ha d'equivocar-se i així vas creixent.
Com definiria els personatges?
Martín Díaz és una persona experimentada, de 80 anys, amb molt bagatge emocional i, sobretot, una persona tirada para avance, que arrisca. Si alguna cosa li fa por, ho fa, amb por però ho fa. I vol alguna cosa semblant per al seu fill, Gabriel, que és una mica més moderat. Tenen molt bona relació però ha viscut a l'ombra del seu pare, li segueix com a assistent. És un xoc constant entre els dos, des de l'afecte però són històries oposades.
Quin va ser la inspiració per a esta Mi otra vida?
La veritat és que va ser un moment en el qual estava baix d'ànim i em va servir com a teràpia. No sóc molt d'expressar-me i en escriure-ho va ser com un alliberament. Les meues altres dues novel·les tenien un guió previ, treballat, amb documentació... esta va anar totalment diferent. Necessitava escriure i va ser evolucionant a poc a poc, pàgina a pàgina.
En quin moment vital es trobava?
Van ser moments complicats, ho vaig escriure després d'una ruptura. Quan vaig començar a escriure-ho, van anar quatre mesos molt intensos d'escriptura, de 4-6 hores al dia. Quan vaig acabar d'escriure-la va ser un moment molt alliberador. Va ser i és com una teràpia que es podria recomanar a tothom que no siga molt obert emocionalment. Al meu em va venir ben escriure-ho i, pels feedbacks que estic tenint, també el fet de llegir-ho doncs la gent se sent identificada. Quasi tothom ha passat per una ruptura.
Les altres dues novel·les són d'aventures... Per què fer el salt a la novel·la romàntica?
La meua intenció era anar provant gèneres, però mai m'havia plantejat una novel·la romàntica. Ja tinc en el calaix unes tres novel·les escrites que van des de la novel·la negra fins al terror psicològic, anava a tirar per eixos gèneres que em sentia més còmode, però va sorgir així i està agradant. He gaudit molt el camí d'escriure 'La meua altra vida', així que possiblement torne per este gènere. De fet, tinc ja un projecte en ment d'este estil...
Com va acabar dedicant-se al món de l'escriptura?
Farà uns 4 anys que vaig participar com a guionista en un còmic, Valentia, em van donar l'oportunitat d'escriure tres dels guions. Mai ho havia fet, em van ensenyar en eixe moment. Va ser aleshores quan em va picar el cuquet a l'escriptura i em van animar a provar de fer una novel·la curta que va acabar sent una novel·la completa.
Com van ser els seus principis com a escriptor?
Va ser una època molt divertida. Laboralment era funcionari interí. Tenia moltes anades i vingudes en el treball així que vaig tenir temps i em va venir molt bé en eixes aturades laborals. Amb un guió que ja tenia preparat, vaig ser documentant-me i el camí va ser molt divertit. Quan va arribar el moment de publicar és quan la cosa es va complicar doncs ho vaig publicar solament i va resultar ser estressant però al final tot va eixir bé. La segona novel·la, L'últim somni, part d'una història que ocorre en la primera, La cerca de Taagah. Va ser més complicada d'escriure doncs en ser més fantasia que aventura resulta un poc més complicat d'elaborar.
On trobes la inspiració per a crear les històries, els personatges...?
Sempre he tingut molt món interior. El meu cap no para, és una mica com el personatge de la novel·la, sóc molt somiador. Sempre m'alce amb alguna idea en el cap, no sóc de dormir tranquil.
És complicat viure únicament de la literatura?
Sí, és complicat. En estos moments estic com a monitor de Pilates i preparats físic pel qual tinc bastant temps lliure per a poder dedicar-me a escriure doncs tinc hores soltes al dia, sobretot a la tardor i hivern.
Com es veu en un futur, a on li agradaria arribar?
M'agradaria poder dedicar-me en exclusiva a escriure, al món de la literatura, com Martín. Per açò comentava que en part és biogràfica. Hi ha molt de mi, també coses inventades. La segona part en la qual es parla més de com és el protagonista doncs podria ser una visió de com m'agradaria ser o estar dins de cinquanta anys. M'agradaria arribar a un punt en el qual existisca un reconeixement que l'estic fent bé, el meu treball està agradant pel que em comenten. M'agradaria seguir en esta línia i arribar a ser únicament escriptor.
Està gaudint del camí?
Sí, em pose molt nerviós quan em toca fer una mica de cara al públic per temes de promoció però sí, estic gaudint del camí. M'he trobat molt bé en tots els esdeveniments que hem realitzat. L'acolliment de 'La meua altra vida' és molt bona, m'escriuen a través de les xarxes dient-me el que els sembla, donant-me l'enhorabona... la veritat és que estic molt content per com està funcionant.