El municipi valencià de Paterna sempre ha tingut una famosa activitat artesanal i manufacturera, però, alhora, va mantenir, durant molts anys, una gran activitat basada en els molins, fins al punt que Paterna es considerara, a la fi del segle XIX, la major productora de farina de València.
Els orígens dels molins de la Vila de Paterna es remunten a l'Edat Mitjana, encara que la majoria es van construir durant el segle XIX. La seua construcció tenia com a principal objectiu aprofitar la força de l'aigua de la sèquia de Montcada en les produccions farineres, arroceras i tèxtils.
Fins a principis del vuit-cents, només existien el' molí de la Villa', el 'molí Nou', el 'molí de Ferrando' i el 'molí del Batán'. No obstant això, va ser en el segle XIX quan es va produir una gran expansió en el municipi. Una època en la qual Paterna comptava amb una de les infraestructures molineres més importants de València.
Així i tot, els avanços tecnològics, la industrialització i el desenvolupament urbanístic va provocar o bé la transformació d'aquests molins en fàbriques farineres, com els del Martinet, Cardona o el Batán, o l'abandó d'aquests històrics molins.
No obstant això, la grandiositat d'aquests emblemàtics edificis de Paterna són, en l'actualitat, no solament una mostra de l'activitat que es va desenvolupar en aquesta localitat, sinó també un element fonamental de la memòria històrica d'aquest municipi valencià.