Malgrat la derrota davant el Barcelona, els jugadors van fer un bon partit. Més enllà d'aspectes com el mal arbitratge d'Undiano Mallenco o la violència que es va viure al final després del gol de Messi, és referir-se als mèrits futbolístics que van ostentar els blanquinegres.
Garay i Mangala no es van fer més xicotets davant la grandiosa figura de Messi. En molts duels del partit cadascun va eixir amb decisió de la zona central de la defensa i va espantar les amenaces. El primer gol de l'argentí, en qualsevol cas, va ser més fruit del seu talent que d'una desconcentració que amb Ayestarán era pa de cada dia.
Cancelo va començar bé, però no va prosperar. El mateix Montoya, que va eixir en el segon temps. Encara que sobre tots va estar Abdennour. El tunecí no jugava fa molt i a causa de la lesió de Gayà va haver de defensar. I ho va fer de meravella en contenir a l'ambiciós Lionel. No obstant això, aquella és la part parcial i clara, perquè la fosca que perviurà va ser el penal que va cometre al final i que va frustrar les seues esperances de ser reconegut com a bon element.
En el migcamp, Enzo Pérez i Parejo. El primer mai va sentir por —ni tan sols davant Iniesta i Messi— quan va voler conduir i el segon va ser clau en el gol de Munir. El 10 sap representar els colors quan se li necessita. Mario Suárez, en canvi, va viure solament la discreció en la seua funció de pivot. El més rellevant va ser la falta a André Gomes i una recuperació en el segon temps.
A dalt es va viure la revolució i el manifest de la inexperiència. Nani va desequilibrar, va assistir en la segona diana però va estar poc fi quan va ser ell el de les oportunitats. Munir va ser l'autor de l'empat amb una esquerrana que va rebentar la porteria de Stegen i va preocupar el seu ex equipe prou per a ser el començament d'un partit d'infart. Rodrigo, per la seua banda, sempre es va atrevir i va ser així com va aconseguir la remuntada momentània després de definir exquisidament després d'una passada de Nani. A voltes, l'hispà-brasiler emet centelleigs i este va ser un d'eixos dies.
El més baix de la davantera, i potser del partit: Santi Mina. En els últims minuts el gallec va poder construir contraatacs i jugades amb triomf com a objectiu, però va errar i va ser lent per a pensar. Un assumpte que el davanter haurà de millorar.
L'esment especial és per a Diego Alves. El brasiler no va poder evitar la derrota del seu equip però sí l'artilleria de la MSN en diversos moments del duel. El porter, que després del gol de Messi es va quedar una bona estona de boca a terra sobre el camp, és un altre dels referents valencianistes d'este equip que Prandelli millora cada vegada més.