Després de dues temporades seguides de caos esportiu, el València està molt prop de segellar la seua presència en la fase prèvia de la pròxima edició de la Champions League. Pot ser un fet matemàtic davant l'Eibar a Mestalla. Al conjunt 'ché' li val amb guanyar al conjunt armer, per a tancar el teló a la temporada i posar ja la ment en la següent sabent que acompanyarà al Barcelona, el Reial Madrid i Atlètic de Madrid, per la millor competició continental de clubs. De fet, el Reial Madrid és favorit segons els pronòstics d'apostes per a fer-se amb la competició per tercera edició consecutiva després de véncer al Bayern de Munic per 1-2 en l'anada de les semifinals.
Qualsevol valencianista de pro haguera signat la situació actual fa un any per aquestes dates. Eren temps convulsos perquè tot anava encaminat a finalitzar novament per sota dels deu primers. Els pitjors presagis es van complir i el València va finalitzar en dotzena posició, com un any abans. Per segona campanya consecutiva, va repetir el seu pitjor resultat en aquest segle i tocava realitzar canvis profunds. Entre tantes eixides, entrades i canvis en la banqueta en els últims temps, la directiva atinó el passat estiu en l'elecció de l'entrenador. Van sonar molts, però el triat va ser Marcelino García Toral. Li avalava el seu pas amb el Vila-real al que va passejar per Europa i al que va fer jugar sense complexos davant els grans de 2013 a 2017.
Aqueixa bona imatge que transmetia en els seus temps amb el submarí groc és la que ha traslladat al terreny de joc des del primer dia. El tècnic asturià ha transformat el joc del València, per a retornar l'essència que marca el seu escut sentint-se una altra vegada el respectable orgull dels seus jugadors i del joc, que veu sobre la gespa. No en va futbolistes com Santi Mina, Simone Zaza, Rodrigo Moreno han recuperat la lluentor que un dia van oferir lluny de Mestalla i del que ja gaudeixen els seguidors 'ché'. Aqueixa reconversió ha convertit al mateix Rodrigo en un habitual de Julen Lopetegui i ha obert a Dani Parejo les portes de l'absoluta a les seues 29 anys, explicant els dos amb moltes possibilitats de disputar el Mundial de Rússia amb Espanya aquest estiu.
El joc vistós s'ha reforçat a força de bons resultats. El València és una altra vegada competitiu, ho és amb els de baix i sobretot amb els de la seua envergadura. No és cap casualitat que ocupe la quarta plaça amb deu punts d'avantatge sobre el Reial Betis (cinqué) mancant quatre jornades per al final. Ací està la seua trajectòria en la present edició de LaLiga per a veure com Mestalla intimida una altra vegada. Amb un balanç de 12 triomfs, dos empats i tres derrotes, el València és, després del Barça i l'Atlètic, l'equip que més punts ha tret del seu estadi i, amb una mica més de consistència durant tot el curs a domicili, tal vegada li podria estar discutint al Barça el títol com fera durant la primera volta. El València és una altra vegada gran no solament en el nom i ja pensa com a tal, perquè vol quedar-se en propietat a una de les grans promeses del futbol com és Gonçalo Guedes.