El MAC 2018 ja ha començat a rodar. La primera jornada del festival va començar amb un debat sobre les arts escèniques de carrer com a generadores de nous públics. Abans de la taula redona, el dissenyador gràfic Chavo Roldán va explicar la imatge creada per al cartell del festival de Mislata, inspirada en el moviment Memphis dels anys 80, una idea colorida amb figures geomètriques i molt dinamisme. A continuació va arrancar la xarrada, moderada per Vicent Borrego, de l'equip d'organització del MAC.
Els participants en la taula redona van ser Pau Ayet, director del festival FITCarrer de Vila-real; Roberto García, director adjunt de l'Institut Valencià de la Cultura; Patricia Pardo, clown i creadora escènica i Maribel Romero, mestra representant del públic. A tots ells els van plantejar una pregunta: És real o no que els festivals de carrer generen nou públic per a les arts escèniques?
Els participants del debat, amb les seues diferents perspectives, van estar d'acord en què sí és real. Pau Ayet va expressar que "el que passa en el carrer no deixa indiferent, sempre s'agraeix" així com que la "funció de l'art no és només oci, sinó que serveix per a transmetre un missatge". Per la seua banda, Roberto García va dir que en el teatre de carrer "hi ha un factor sorpresa i açò genera un feedback i un sentiment diferent per al públic". Patricia Pardo va expressar que creu que sí es retroalimenta i va destacar que "hi ha moltes companyies que per la seua naturalesa fan art en el carrer". Maribel Romero va manifestar que molta gent no pot permetre's altres opcions de cultura "pel que és imprescindible tenir l'art en el carrer i que puga arribar la cultura a ells i així generar un sentit crític".
La segona part del debat va girar entorn de per què les arts escèniques han decidit eixir al carrer i sobre aquest assumpte va haver-hi més diversitat d'opinions. Pau Ayet va opinar que les arts en el carrer van sorgir com una necessitat "perquè hi ha coses que no es pot fer dins d'una sala”. Roberto García plantejava fins a quin punt el handicap de captar l'atenció i la dramatúrgia sembla estimulant perquè “el carrer és un territori molt democràtic i genera discursos i unes formes que provoca fer-se moltes preguntes”.
Per la seua banda, Patricia Pardo deia que “no és una qüestió de per què es fa art en el carrer sinó per què no” i va manifestar que qui fa art en el carrer és perquè vol. Maribel Romero va expressar la importància que “és enriquidor el procés creatiu i que el públic forme part tan intensa com en l'art en el carrer” perquè “el públic forma part de l'espectacle”. En acabar el debat, els assistents van poder fer-los preguntes als participants del col·loqui.
Per a finalitzar la jornada, Decopivolta Teatre va tornar a un dels seus festivals de capçalera per a fer passar una estona divertida al públic amb una mostra del que serà la seua obra "Glamur". Es tracta d'una peça basada en l'humor gestual, acompanyada de música, sobre una ballarina de saló i el seu assistent, que planteja mitjançant humor que riguem de les nostres pròpies limitacions.
El MAC contínua aquesta vesprada amb l'actuació de les alumnes del Conservatori Professional de Dansa de València (19 hores) i una hora més tard amb l'espectacle de màgia "Viaje a la luna" de Nacho Diago, en el teatre del Centre Cultural. L'alcalde, Carlos Fernández Bielsa, aprofitarà l'espectacle de sala per a fer la inauguració oficial del festival.