Com van ser els començaments de la Mostra Viva del Mediterrani?
Quan Miguel Pérez Casado va ser triat alcalde de València li vaig proposar fer alguna cosa cultural. Durant els primers anys vam tenir uns moments extraordinaris doncs la qualitat de les pel·lícules, la gent convidada i el suport del públic va ser fonamental doncs ho van reconéixer com alguna cosa pròpia de València. Sempre he tingut un record molt bonic d'eixa època doncs després les meues obligacions no em van permetre estar dins de la mateixa organització, en eixos moments era Conseller Cultural de França en l'Ambaixada de Madrid.
Era necessari el naixement de la Mostra?
Les dates són interessants doncs assistim en eixos moments a diversos esdeveniments com van ser la mort de Franco en 1975, a França els governs de la dreta estan amb grans dificultats... s'estaven donant canvis i era necessari un renàixer de la cultura. Jo vaig conéixer a Miguel Pérez Casado quan va venir a França a estudiar, aproximadament a la fi del 67, i des de llavors vam mantenir una gran amistat. Quan es donen les primeres municipals i aconsegueix l'alcaldia jo vaig venir a donar-li l'enhorabona i em va comentar que anava cercant un projecte que li donara importància a València. La meua contestació va ser fer alguna cosa amb el Mediterrani i alguna cosa amb el cinema doncs estava en ple desenvolupament. Així va eixir la proposta de muntar un festival de cinema mediterrani.
Quina diferència hi ha entre aquella Mostra de fa 30 anys i la d'ara?
El que para el meu és un somni és fer una Mostra molt més important que el que es va fer per aquell temps doncs en eixe moment s'estava creant el camí i ara el camí està fet. Ara la Mostra ha de tenir una dimensió internacional fent contacte amb festivals del Mediterrani que ja estan consolidats com el de Fetival Cinéma Méditerranéen Montpeller o el de Còrsega, cadascun té la seua particularitat però es poden fer sinergies amb ells. A més, s'ha d'obrir, com en part s'ha fet enguany, a altres disciplines com per exemple la dansa, presència d'exposicions de pintura d'ací i del món. També una sèrie d'encontres amb grans personalitats que no solament parlaren de cinema, dansa, pintura... sinó de la filosofia del món.
La filosofia també tindria cabuda en la Mostra?
Sí, per descomptat. Estem vivint una època que és extraordinària que pot causar les majors pors i quan hi ha por hi ha feixisme, és evident, però si s'explica açò, igual es pot detenir. Açò consisteix que estem canviant de món totalment doncs què vol dir nacionalisme avui dia? Si intentem aplicar les idees filosòfiques al quotidià, la imatge és que en la societat la gent que estaria barallant, sense adonar-se, per estar en el primer vagó d'un tren que passarà per un pont que ja no existeix. Tots anem a la mort, a la decadència i és necessari tornar als principis fonamentals de la humanitat que és, ho dic com a francés, la igualtat, la solidaritat que es va dir la fraternitat i la igualtat. Cal tornar a les coses profundes de l'ésser humà que s'ha perdut en els últims anys.
Com a expert hispanista... com veu la situació actual a Catalunya i quin podria ser la solució al que està passant a Catalunya?
El que veig és un fenomen que comença en el segle XVIII i amb moments molt greus. Durant la II República els catalans van obtenir una quantitat d'avantatges i després va venir el càstig de Franco amb la prohibició de parlar català i tot el que va passar. Quan es fan prohibicions d'este tipus s'obté el contrari al que se cerca. Les manifestacions de tipus independentista no són la majoria, són un percentatge. Açò hi ha dins de la societat un grup de gent que volguera entrar en una aventura però cal veure el que passa en altres llocs com en el Brexit, açò és una tempesta en el mar però no és definitiu. Les reaccions del Govern de Madrid així com les repressions que va haver-hi van ser molt exagerades, les fotos han fet la volta al món i eixa imatge no és bona.
No sóc capaç de donar una solució però tot ha de passar pel diàleg, però este diàleg ho ha de tenir amb el Govern Espanyol i llavors s'aconseguiren acords però si açò segueix així perquè no totes les comunitats s'independitzen... a França tenim el mateix problema però amb un sistema unitari molt més fort i antic.
De quina forma pot la Mostra visibilitzar tots estos problemes actuals?
Per descomptat que sí, és més, ja existeix alguna cosa amb l'Assemblea de Ciutadans i Ciutadanes del Mediterrani en la qual fan col·loquis pels països del Mediterrani. A través d'estes activitats és visibilitza allò que passa. La voluntat dels pobles ha de ser la base de tot açò.