Tots els partits -excepte el Partit Popular- han aprovat aquest matí la llei de Mort Digna, que el seu objectiu és regular els drets de les persones en els últims moments de la seua vida per a garantir el respecte a la seua dignitat i autonomia. També blindar negre sobre blanc la qualitat de la vida durant aquest últim procés. Açò és, morir dignament ja és norma.
Seran els centres públics, però també els de titularitat privada, aquells que es vegen afectats per la regulació. El dret a rebre cures pal·liatives integrals i a triar el lloc en el qual rebre'ls queda recollit en la norma. Açò sí, totes les decisions hauran de comptar amb una planificació prèvia per la qual hauran de vetlar els membres del personal. I en aquesta presa de decisions, els desitjos de la persona atesa hauran de ser tinguts en compte. A més, la norma estableix que se'ls haurà de garantir una habitació individual per a passar els seus últims dies.
El gran acord entre els partits d'esquerra i Ciutadans s'ha plasmat en el debat. "Rigor i serietat", ha dit Juan Còrdova (Ciutadans) sobre aquesta norma "necessària". El diputat de Podem Daniel Geffner ha destacat la importància d'aprovar la Llei perquè amb ella, el malalt "és el que pren les decisions, assistit pel personal sanitari" i "la seua sort no depèn del centre o del personal".
Ignacio Pujaves, dels socialistes valencians, ha volgut posar en valor el fet que les persones puguen rebre "el menor dolor i angoixa possible", la qual cosa implica "dignificar aquest moment". I tot açò, segons ha dit el diputat del PSPV, "no pot dependre d'on visca cadascun ni de quin muira un".
La diputata del PP Maria José Catalá ha criticat que aquesta norma siga una "pancarta" perquè arreplega principis ja garantits en normatives anteriors. També ha puntualitzat que no hi ha cap pressupost per a la mesura: "No entenc com es pot pal·liar el sofriment amb zero euros".