La falta de rigor, les bandades, els despropòsits i les improvisacions han sigut la nota dominant en la gestió de l'alcalde Joan Ribó. Un alcalde que ha assumit el populisme com a bandera i condiciona les seues decisions en funció del seu interés polític i no en benefici dels valencians.
Ribó s'ha vist obligat a canviar moltes de les mesures que ha engegat. En alguns casos, com el més recent en el qual volia modificar el Reglament del Ple perquè els regidors del govern municipal pogueren seguir cobrant durant dos anys el sou de l'Ajuntament després de deixar els seus càrrecs, la pressió social li ha fet rectificar en contra de la seua voluntat política, que era la de blindar la seua eixida i la dels seus companys del tripartit amb un privilegi inadmissible i que té un dubtós encaix legal.
Els nombrosos i estrepitosos canvis de procedir de l'alcalde, han provocat incertesa, inseguretat jurídica i que projectes importants per a l'activitat econòmica de València es ralentiren o pararen, com l'hotel en la Marina, la implantació de la Universitat Europea en el Cabanyal o la ZAL del port. Alguns dels seus disbarats també ha creat, lamentablement, falses expectatives com quan va dir que volia convertir el Vés-los i Vents en un centre de recollida de refugiats o quan va afirmar que a València no hi hauria més desnonaments.
El tripartit dirigit per Ribó diu que entre els seus principals objectius està la pacificació del tràfic. Però la realitat és ben diferent. Moure's amb cotxe o caminant en moltes zones de València resulta ara una vertadera odissea. L'última mesura, l'eliminació de les passarel·les de l'avinguda del Cid, adoptada sense comptar amb l'opinió de veïns i en contra del criteri de la Policia Local, és la prova manifesta que en lloc de portar la pau a la circulació, l'actual Ajuntament ha portat més embossos, més contaminació i un cabreig en augment dels valencians.
Després de tres anys, ha quedat palés que la gestió de Ribó i el seu equip tripartit no està a l'altura de les dimensions i importància que té València. Els horts urbans poden ser una opció vàlida per a aprofitar algun solar, però ni generen il·lusió en els veïns ni poden ser part fonamental del projecte d'una ciutat que sempre hauria d'aspirar a ser una urbs de referència en el Mediterrani per la seua modernitat, per les oportunitats que ofereix i per les seues tradicions i història.