Monstruos provoca curtcircuit per hac i per bé. Per aqueixes emblemàtiques lletres de to confessional i descarat de què parla a pit descobert i encara pretén guardar en la màniga un comodí. En Monstruos, LEIVA explota al màxim la qualitat del miol de la seua gola i recorre al foc de les emocions pirotècniques: l'amor i la seua incertesa, l'amistat i les seues traïcions, l'èxit i el seu tallant doble tall. Mapes emocionals on cal mantenir l'equilibri i saber explicar, tirant quan es requereix expressions de xic de barri que en la seua veu es converteixen en alta poètica de rock hispà.
En Monstruos la música sosté i eleva l'espasme líric, tibant la corda o soltant sedal a conveniència de la cançó. LEIVA té interioritzat el rock de guitarres anglosaxó (del rock americà de finals dels seixanta a l'actualitat), el rock espanyol i l'argentí i els usa amb la saviesa del que ho porta en els gens i ho practica diàriament. El primer single, "Sincericidio", ja va avançar una constant del disc: LEIVA embrida tensions primàries amb tornades irresistibles, sonant fidel a si mateix i amb el més gran què dir.
Monstruos pot ser el remolí elèctric després de la devastació: "L'últim incendi" o l'adhesiva "Guerra Mundial" són el soroll d'una generació, "Sincericidio" un estendard contundent i exquisit, "La Lluvia En Los Zapatos" un magnètic rock'n'roll tret de la seua polleguera amb la seua història de pols oposats, "Electricidad" vaga pel costat fosc, deixant cicatriu i un mur sònic, "Medicina" és una carta cruel i sincera, un exorcisme. En Monstruos hi ha confessions en alt que estenen les seues ales de manera inquietant i juguen amb la intensitat, com en "Breaking Bad" i "Deixant-se caure", així com en l'arrabassadora "Hoy tus ojos" o la colpidora "Monstruos". De Monstruos cal extraure relacions humanes i llocs geogràfics, "San Sebastián – Madrid" i "Palermo No es Hollywood", que funcionen com a punts cardinals del cor.
Sota la producció de Carlos Raga, en aquesta ocasió l'artista madrileny es va presentar en l'estudi sense maquetes ni assajos previs, solament amb l'acústica i les cançons nues. A partir d'ací els dotze temes van ser creixent.
Encara calents els discos d'or rebuts pels seus dos primers treballs, encara vigents els nombrosos premis i guardons, encara en l'aire el ressò de l'ovació pública davant el deixant imparable de la gira anterior... LEIVA torna a tallar la respiració presentant el seu tercer treball, Monstruos, en el qual és sens dubte el llançament discogràfic de 2016.