La Passejà de sant Onofre, declarada Festa d'Interés Turístic Local de la Comunitat Valenciana, recorrerà de nou els carrers de Quart de Poblet el pròxim 9 de juny, com mana la tradició des de 1723. Amb aquesta processó votiva els veïns i veïnes del municipi reten homenatge al seu patró, en la vespra de la seua onomàstica, i li agraeixen la seua intercessió.
El recorregut s'iniciarà a les 22.30 en les portes de l'ermita. La primera roda de foc, la infantil, està prevista entorn de les 23 hores en la rotonda del carrer Trafalgar amb Joanot Martorell. A continuació, vindrà la d'Amics de la Passejà i un espectacle pirotècnic.
L'última roda: la de la plaça de l'Ajuntament, que donarà pas a un altre espectacle de pirotècnia al final del carrer Azorín.
L'Ajuntament, a través de la Regidoria de Turisme, que dirigeix Maite Ibáñez, i amb col·laboració d'Amics de la Passejà, treballa per a aconseguir que aquesta festa siga declarada d'interés turístic autonòmic. Enguany, ja al matí del dia 9, s'instal·larà un "estand" en el carrer Azorín (al costat de la rotonda de l'aigua) per a informar de la festa i es realitzarà un taller d'elaboració de les pilotes de "badana" típiques del dia del patró, 10 de juny, en el qual tradicionalment es compraven per a jugar a donar-se "pilotaes".
La Passejà forma part dels actes programats en honor a Sant Onofre, que porten en marxa tota la setmana amb xarrades, concurs de dibuix escolar i eixides culturals, entre altres. El pas del temps ha configurat diversos elements que la caracteritzen, fent-la peculiar i senyal d'identitat pròpia de Quart de Poblet.
El primer és la figura de sant Onofre, que és passejat pels carrers del poble. El seu camina, denominada afectuosament "la coveta", representa el moment en què el sant ermità rep la comunió de mans d'un àngel en la seua cova. Està datada en 1941 i el seu autor és l'escultor valencià Rafael Pérez Contel. Aquesta imatge és rèplica d'una altra més antiga, probablement del segle XVII, destruïda en la Guerra Civil.
En segon lloc: la participació popular, representada per l'Ajuntament i els veïns i veïnes que acompanyen al sant, darrere del "anda", de manera informal i distesa.
La pólvora, amb les rodes de foc que es realitzen en determinats punts del recorregut, i amb la fila de coeters de l'associació Amics de la Passejà, que encenen lluminàries i coets d'eixides, subjectats amb unes tenalles de fusta, així com la música, tant del grup de tabal i dolçaina que obri la processó com la banda que la tanca, contribueixen a assenyalar el caràcter festiu de l'acte.
El naixement de la Passejà es remunta al segle XVIII. Expliquen els majors que en finalitzar la primavera de 1723 la situació dels pagesos de Quart de Poblet, que eren la majoria dels habitants del poble, era desesperada. Hi havia una gran sequera i els mesos de pluja havien passat sense deixar quasi aigua. El riu, a més, amb prou faenes portava cabal, i les séquies feia dies que no portaven aigua.
Per aquesta raó, quan en la nit del 9 de juny es van arremolinar els núvols de tempestat, en moltes cases van començar a donar gràcies a sant Onofre per haver escoltat les seues peticions i no haver abandonat als seus fills de Quart en eixa situació angoixant. Però l'alegria de seguida es va convertir en un crit de desesperació quan van començar a caure en els carrers del poble grosses pedres de calamarsa: Si les collites estaven afeblides, aquella pedra seria la perduda completa i el pas a l'inici d'una temporada de fam. Els pagesos van eixir en plena nit als camps per a tractar de salvar el que es poguera. Allí, en l'horta, es perceberen que mentre al poble continuava caent la pedra, en els camps només plovia aigua beneficiosa.
De seguida, van entendre que açò era un senyal de la protecció del patró del poble i, corrent, es van concentrar en la porta de l'ermita, i obrint les portes, van traure el camina de vell ermità per a agrair-li la seua intervenció miraculosa.