El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, ha visitat aquest dilluns les obres de reconstrucció del pas sobre el riu Missena, en la zona coneguda com el pont de la Platgeta, una actuació en la qual la institució provincial ha invertit 95.000 euros i que permetrà recuperar per a agricultors i veïns de la Vall d'Albaida un punt de circulació que va quedar inutilitzat fa 11 anys, a conseqüència d'unes pluges torrencials.
Aquesta infraestructura se suma a la rehabilitació del pont entre Beniarjó i el Real de Gandia, que amb un pressupost de 453.000 euros tornarà a unir ambdues localitats després de 9 anys en ruïnes, després de l’afonament ocasionat per les pluges en 2007. Ambdues actuacions segueixen la línia fixada per l'equip de govern de Jorge Rodríguez de recuperar les connexions intercomarcales que, en aquests casos, milloren considerablement els accessos i el treball en els terrenys agrícoles.
«Aquestes són les actuacions que millor defineixen el paper de la Diputació de València», ha manifestat Jorge Rodríguez en la seua visita a Otos, on ha explicat que «es tracta de donar respostes a les necessitats dels municipis per a resoldre els problemes de les persones que en ells habiten i millorar la seua qualitat de vida». És el cas del pont de la Platgeta, «una infraestructura amb un cost d'execució no excessivament elevat que permet vertebrar la comarca i millorar les connexions entre terrenys agrícoles dels diferents municipis de la Vall d'Albaida», ha afegit el president de la Diputació.
En la seua visita, el president ha estat acompanyat pels alcaldes d'Otos, Mario Mira; la Pobla del Duc, Vicent Gomar, i Montaverner, Joan Chornet, ja que, malgrat situar-se l'actuació en el terme municipal d'Otos, són els agricultors d'aquestes altres dues localitats els principals usuaris d'un pas que serveix a més de connexió entre la zona occidental i oriental de la comarca de la Vall d'Albaida.
L'alcalde d'Otos, Mario Mira, ha recordat que aquest punt està situat en el Camí Real de Gandia, que en el seu moment va ser la principal via de comunicació d'aquestes localitats amb l'interior d'Espanya i que ara té com a ús principal la circulació de vehicles agrícoles «i els desplaçaments entre Montaverner i la Pobla del Duc, que es realitzen més ràpid per aquesta via que per la carretera», ha postil·lat Mira.
Aquesta utilització és la que es va veure interrompuda en la tardor de 2005, quan les pluges van destrossar el pas, fent-lo durant anys intransitable. Només en els últims temps, a causa de la sequera i a la reparació d'urgència realitzada en 2014 per la Pobla del Duc, es va poder recuperar relativament la circulació en condicions de seguretat. Açò sí, únicament per a tot terrenys i tractors, i en els denominats viatges de buit, ja que el pas amb càrrega seguia suposant un risc, com reconeix el president de la Cooperativa Vitivinícola de la Pobla del Duc, Blas García, qui assegura que «més d'un ha acabat dins del barranc i hi ha hagut que anar a traure-ho amb altres tractors o fins i tot amb grues».
No és estrany, per tant, que durant anys aquests ajuntaments hagen estat reclamant la reconstrucció d'un pas tan necessari per a la connexió dels seus municipis amb la resta de la comarca, el cost de la qual, 95.000 euros, era directament inassumible per a un ajuntament com el d'Otos, d'amb prou faenes 500 habitants.
Finalment ha sigut la institució que presideix Jorge Rodríguez la que, en compliment del seu objectiu de «connectar municipis», ha assumit el seu finançament i ha fet que la reconstrucció del pas puga ser una realitat abans de final d'any. Tal com ha declarat l'alcalde de la Pobla del Duc, «després d'innombrables promeses de solució que no s'havien fet mai realitat, hui podem agrair l'esforç de la nova Diputació de València, ja que en breu serà possible que les persones i els agricultors puguen disposar d'una nova infraestructura que aportarà seguretat en l'exercici de la seua activitat».
Vicent Gomar ha coincidit amb el seu homòleg a Montaverner, Joan Chornet, en què una vegada concloses les obres, «aquest Camí Real tornarà a ser un eix fonamental en el desenvolupament de la Vall d'Albaida».