Juanfran García ha posat i final a la seua etapa com a jugador del Llevant. El lateral es va acomiadat ahir en la sala de premsa de l'estadi Ciutat de València, una cita que no s'han volgut perdre els seus companys i amics Rubén, Pedro López, José Luis Morales, Toño, Roger, Héctor Rodas i Vicente Iborra. Tots ells han acompanyat al capità granota en un dia tan especial per a ell. Després de deu temporades en el Llevant, Juanfran s'acomiada de la seua casa després d'haver-hi disputat 218 partits i haver-hi marcat dos gols amb l'elàstica levantinista.
Quico Català, president del Llevant UD, ha tingut paraules d'agraïment pel compromís mostrat per Juanfran amb el club valencià: “Allà on has estat sempre has dit que eres del Llevant i açò és el major regal que li pots donar a aquesta institució que és la teua casa. Des que et vas poder la primera samarreta blaugrana l'has defensat encara estant en altres clubs, el Llevant sempre ha estat present en tu. Gràcies per lluitar per aquesta samarreta”.
Un emocionat Juanfran, no ha pogut controlar les llàgrimes en el dia del seu comiat com a jugador levantinista: "Acaba una etapa com a jugador del Llevant que para mi ha sigut la més bonica en les meues quasi 23 anys com a futbolista. En la primera etapa em va ajudar a créixer en el camp i com a persona. M'ha ensenyat valors com a treball i sacrifici que encara els porte amb mi. En la segona etapa vaig tornar per a ajudar a un ascens i acabem jugant a Europa. Em vaig amb la tristesa de no deixar al Llevant en Primera Divisió.
Gràcies a Quico, a Manolo Salvador i a Tito, a tots els entrenadors que he tingut perquè de cadascun sempre he après alguna cosa, als companys i excompañeros perquè sense ells gens d'açò podria haver sigut una realitat i per haver-me aguantat. No em vull oblidar de la gent del material, dels físios, dels doctors perquè són les persones més importants d'un equip. I a tots els empleats, la gent d'oficines, de premsa, del consell solament tinc paraules d'agraïment.
Tampoc vull oblidar-me de l'afició perquè sense ells gens d'açò haguera sigut possible, viure els millors anys de la història del Llevant. I no seria just deixar-me a Arturo Canales i la gent d'Eleven Sports. Miguel Ángel, amb tu va començar tot i avui posem un punt i final. Igual que amb Paquito Fenollosa, són molts anys els que ens coneixem i el meu major respecte i admiració. I, per descomptat, no em vaig a deixar als meus pares, els meus germans, la meua dona, les meues dues filles...
Ara comença una etapa nova en la meua vida, amb la meua família i les meues filles que porte ja uns anys sense poder gaudir els caps de setmana. No descarte seguir jugant si arribara un projecte que m'il·lusione i em convença. Però sigues que ha arribat el moment i em quede amb l'experiència del vestuari, i espere que em servisca per a seguir en el món del futbol perquè és la meua il·lusió. Tant de bo que el meu futur puga estar lligat al Llevant, per açò vaig a seguir preparant-me i formant-me. No vaig a consentir que es pose en dubte el meu levantinismo i em sent un privilegiat perquè abans de ser jugador del Llevant he sigut aficionat i açò el poden dir molt pocs. Em vaig sabent que ho he donat absolutament tot, fins al que el cos m'ha donat”.